16.09.2016 - 09:22
La Fundació Huguet ha fet públics els premis “Valencià de l’any” del 2016, que atorga a persones i entitats que, al seu entedre, s’han distingit pel treball en favor de la llengua i la cultura del País Valencià. Enguany, aquests premis han estat atorgats al nostre col.laborador, l’historiador i delegat d’Acció Cultural a Castelló, Antoni Royo, i a l’organització de l’Aplec dels Ports.
Antoni Royo Pérez va nàixer a Castelló el 8 d’octubre de 1954. És llicenciat en Filosofia i Lletres, secció d’Història, per la Universitat de València. Des de l’any 1977 treballa com a delegat a Castelló d’Acció Cultural del País Valencià. Va col.laborar amb els Aplecs de la Plana que van tenir lloc a Vila-real els anys setantes del segle passat i igualment en el programa radiofònic “Nosaltres els Valencians”, de Ràdio Popular de la Plana. Amb el pseudònim de “Jordi Querol” ha publicat diferents novel.les de temàtica històrica, policiaca i de ciència-ficció, així com una biografia de Joan Baptista Basset, el líder maulet de la Guerra de Sucessió. És col.laborador dels diaris Mediterráneo i Levante de Castelló en temes de pirotècnia durant les Festes de la Magdalena.
L’Aplec dels Ports és una jornada de celebració i reivindicació que se celebra anualment als pobles de la comarca històrica dels Ports. Es va celebrar per primera vegada a Todolella l’any 1978 i des de llavors s’ha repetit anualment, amb l’excepció de l’any 2006. L’Aplec recull anualment diversos milers de persones i compagina tant activitats lúdiques com concerts o teatres, com altres més reivindicatives centrades en la defensa de la llengua i cultura del país així com en la reclamació de millores en les infraestructures,[4] com la sanitat o les carreteres, per als pobles de la comarca. És habitual entre les edicions de l’Aplec que cadascuna tingui un lema que destaqui el caire reivindicatiu. Alguns exemples en són “A tots els Ports, carreteres sense clots” (La Mata, any 2000), “Fem que la comarca alce el vol” (Portell de Morella, any 2004) o “Una comarca unida, una comarca viva” (La Mata, any 2009).
