03.10.2016 - 11:01
Nascut a Castelló de la Plana, el 8 d’octubre de 1954, és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, i delegat a Castelló d’Acció Cultural del País Valencià des del 1978. A més és membre de l’executiva nacional de la Plataforma per la Llengua, des del 2012.
Com a escriptor, amb el pseudònim de Jordi Querol, ha publicat onze novel·les. Amb Moisés Mercé (pseudònim de Rubén Montanyés), és autor de les novel·les policíaques i polítiques Abans moros que catalans (1984), València 1977 (1989) i Cap a la ciutat (1993). En solitari, Antoni Royo ha escrit relats de ciencia-ficció com ara El planeta perdut (1993) i Dos mons, un planeta (2001), o novel·les sobre política contemporània, La secta dels suïcides (1997) i La banda de Moebius (2006). És autor també d’una trilogia sobre la història contemporània valenciana, formada per Quan bufa el ponent (premi Samaruc a la millor novel·la juvenil, 1993), Els venjadors valencians (1999) i Llancen crits de llibertat (2001), i també d’una altra trilogia sobre la història de Romania, iniciada amb No aixafaran el meu poble (2004), per difondre el coneixement mutu entre valencians i immigrants d’origen romanés. Antoni Royo ha publicat també una biografia del general valencià Joan Baptista Basset, el cèlebre militar maulet, heroi de la Guerra de Successió.
Les novel·les d’Antoni Royo, a més de relats amb intriga, fan pensar sobre el món i tenen un caràcter bel·ligerant a favor de les llibertats, dels drets dels oprimits i del progrés de la humanitat.
Antoni Royo rebrà el premi Valencià de l’any 2016, atorgat per la Fundació Huguet, com a personalitat notable en el món de la defensa i promoció de la cultura i la identitat del País Valencià. Entre altres activitats, ha estat coordinador a Castelló de les campanyes a favor de la llengua en l’ensenyament, de les diverses manifestacions a favor de la recepció de TV3 al País Valencià, i també de Radiotelevisió Valenciana.
Fins ara havia rebut el premi d’Honor Societat 2002, de l’associació Josep Climent de Castelló, i premi Socarrat Major 2012, atorgat per l’associació Socarrats de Vila-real.
