La jornada 32 de la lliga del 2020-2021 de la Segona Divisió va portar la gran notícia de la segona victòria del Club Esportiu Castelló com a visitant en la temporada. L’equip va eixir a la gesta del Carlos Belmonte, el camp de l’Albacete, vestit amb la samarreta verda de l’esperança i amb un equip pensat per a un esquema de 4-4-2, on el davanter castellonenc David Cubillas recuperava titularitat i capitania.

Veníem d’un Divendres de Dolors amb derrota a Castàlia, i al primer quart d’hora va sobrevenir el primer drama, la pilota va arribar a l’albinegre Carlos Delgado, que no va tindre temps de plegar el braç i evitar el penal. La pena màxima va ser aturada per un Óscar Whalley providencial, que va endevinar el traçat del xut i es va llençar segur cap a la seua dreta.

El Castelló es va concentrar en la dificultat de la defensa, i va aprofitar les escasses estirades dels migcampistes per intentar marcar. La més clara va arribar al minut 30′, en una volea de Jorge Fernández amb la cama dreta, des de fora de l’àrea. Sens dubte Whalley, la figura del qual creix cada jornada, va fer aturades de mèrit, la primera al 45′, en un moment psicològic fonamental.

A la segona part, al 61′, va començar la transfiguració albinegra, Gus Ledes va entrar per Cubillas, i el Castelló va renunciar a un atacant, per a reforçar el centre del camp. Es va passar a jugar amb un 5-4-1. amb tres centrals i un Bodiger amb opcions de fer de mitja punta. El gol va ser un exemple d’ordre i coordinació. Al 64′ amb una línia de mitjos ordenada i avançant cobrint espais, Bodiger, actuant de líder, va passar un baló mil·limètic a Jorge Fernández que va córrer i va xutar fort amb l’esquerra, superant els centrals de l’Albacete. Va ser un gran gol del davanter de Conca, un dels futbolistes fonamentals de l’equip albinegre.

El Castelló va traure or de la visita a Albacete, perquè només xutant tres vegades entre els tres pals, i dues ocasions van ser de Fernández, va ser capaç de defensar amb tensió competitiva i amb patiment. Sense dubte Óscar Whalley va fer una actuació extraordinària amb dues parades de porter de Primera, al 78′ i al 83′ cobrint algun moment de relaxació defensiva. Tal com va explicar Patrícia Campos, en À Punt Ràdio, el Castelló va acabar el partit amb set defenses, fallant en la recuperació de  la pilota i pràcticament renunciant al migcampisme. Un Castelló passional com no l’havíem vist des de fa mesos, va defensar amb fe, i va competir. Per a albirar el principi del camí de la glòria, ens conformaríem amb veure’l controlant el baló i el seu destí, que és el de l’apassionada afició de l’equip dels orelluts.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.