27.06.2016 - 08:38
Fins i tot la gent que no és especialment “futbolera” estava diumenge a la vesprada una mica expectant, per saber si el Castelló podria recuperar la Segona B. Fins i tot en els col.legis electorals es van veure bastants persones amb samarretes del Castelló, i la gent es desitjava sort, després de votar, per l’equip albinegre. Tothom sabia que era difícil però no impossible, i l’esperança es mantenia.
Una esperança que va començar a disminuir, però i de quina manera, quan els gols del Gavà van començar a entrar a la porteria d’Álvaro Camps, el primer al minut 28 i el segon al 36. Teint en compte com havia acabat el partit a Castàlia, 2-2, tot semblava ja dat i beneit. Però no. Al minut 50, Antonio aconseguia el primer gol per als albinegres, i al 57 Raúl Fabiani igualava l’eliminatòria.
Tot va quedar en suspens fins al final del partit. La pròrroga es va imposar però no va decidir res. I es va arribar a la tanda de penaltis que, com tothom sap, és una autèntica loteria: llança pel Castelló Saizar, i marca; però el Gavà iguala amb un altre gol. Llença Arturo i marca; però també ho fan els del Baix Llobregat; el tercer tret castellonenc, obra de Meseguer, entra igualment dins de la porteria contrària, però també ho fa el de l’equip local. Quart intent: xuta Marenyà, i marca, però també marca el llançador del Gavà. És el torn de Guille Vázquez, i marca, però també el jugador contrari. I, finalment el Gavà marca i, en canvi, Luismi Ruiz la llança fora. El Gavà era ja equip de Segona B, i el Castelló s’havia de resignar a continuar un anys més en l’infern de Tercera. La decepció, tant entre els orelluts que s’havien desplaçat al Baix Llobregat com entre tota l’afició que seguia el partit des de la nostra ciutat, va ser terrible. Haver tastat la mel de la victòria i notar com se t’escapa d’entre els dits en el darrer segon…
