Els treballs per a la recuperació dels cossos dels afusellats durant el franquisme han començat avui novament al cementeri civil de Castelló, en la segona fase del projecte d’exhumacions impulsat per la Regidoria de Memòria Democràtica, amb la col·laboració del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica.

Per a l’edil de Memòria Democràtica de la ciutat, Verònica Ruiz, «donar un soterrament digne als represaliats, després de més de 40 anys de democràcia, és l’objectiu d’aquest projecte gràcies al qual tantes famílies tindran les respostes que durant dècades els han negat». En aquesta mateixa línia s’ha manifestat el director arqueològic de les excavacions, Miguel Mezquida, qui ha destacat també la implicació del consistori en el projecte en ser l’única administració que finança el projecte.

 

Així doncs, la segona fase de les exhumacions servirà per a localitzar i identificar les restes de vuit homes que van ser afusellats entre abril i maig de 1940. Els experts a càrrec del projecte prendran mostres d’ADN dels familiars directes de Bautista Peris Muñoz, Miguel Tormos Adsuara, Fidel Jaques Celma, Ernesto Centelles Roig, José Aragón Ucher, Joaquín Fresquet Roda, Agustín Barceló Pitarch i Vicente Ballester Forcada. Familiars d’aquest últim han estat avui des de primera hora al cementeri de Castelló, ja que s’estima que les seues restes seran les primeres a ser trobades.

 

Així mateix, els descendents de les víctimes proporcionaran dades que faciliten la identificació i podran estar presents durant els treballs. Com explica Mezquida, en tractar-se de la segona fase de les exhumacions, «coneixem ja la distribució dels cossos, l’estat del terreny i les dimensions de la fossa», característiques que simplifiquen la recuperació de les restes.

El senador Carles Mulet i la diputada provincial de Memòria Històrica, Tània Baños, així com altres membres de l’equip de govern, també han volgut acompanyar l’equip que treballa en aquesta iniciativa de la regidoria de Memòria Democràtica.

Cal destacar que els treballs estan a càrrec de l’empresa Arqueoantro i que l’estudi antropològic es realitzarà a la Univeridad Autònoma de Madrid, ciutat en què una altra entitat farà l’estudi genètic. El cost d’aquesta segona fase ascendeix a 26.900 euros, import total del conveni de col·laboració signat entre el consistori i el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica.