17.03.2016 - 09:35
Ayishah és una nena menuda, molt prima, morena, amb uns ulls vius i grans, molt grans, enormes; uns ulls que brillen sempre, quan juga i quan camina, quan riu i quan observa atentament les indicacions que un soldat perfectament proveït li fa a son pare per a que s’afanye en la seua marxa i no interrompre el pas del riu de gent en el que es troben.
Ayishah significa empènyer i certament espenta no li falta. No s’ha queixat mai de les llargues caminades a les quals ha sotmès Kaysan a tota la família. Kaysan és el pare d’Ayisha, home prudent, fet a si mateix, un home savi i treballador, que un dia va deixar darrere la seua vida, la guerra d’altres que assola el seu país i va marxar a buscar refugi a Europa, terra d’acollida.
Dels cinc que van partir de Síria, la seua parella i els dos germans d’Ayishah es troben a Turquia, relativament en bones condicions, els bessons són massa menuts per realitzar tan llarg viatge, però Kaysan i Ayishah han decidit provar sort, arribar a Europa, demanar asil per refugiats de guerra i sol·licitar l’agrupament familiar. El que va davant va davant.
I en el fang de Macedònia es troben pare i filla, conduits de tornada a Grècia per ordre d’un govern que diu que ha tancat les fronteres temporalment, a espentes, per la via d’urgència. Han perdut la majoria d’objectes personals i roba pel camí, però la xiqueta manté la nina de drap amb la qual parla a totes hores, buscant tolls per endreçar-la i pentinar-la. -“T’has embrutat en el fang, ara et netejo per a que estigues guapa” li etziba.
El contrast entre el patiment en el rostre de Kaysan, la desesperació d’un pare desorientat i la vitalitat d’Ayishah, la llum dels seus ulls, les ganes de jugar en mig del fangar, el seu optimisme i la il·lusió que desprèn, són brutals.
-“Europa ens tanca les portes, no sé si podrem continuar”
-“Grècia no, pare i diuen que podem intentar arribar a Canadà, que és país d’asil”.
Kaysan somriu i pensa que aquesta nena, amb nou anys, ha crescut massa apresa des de que van marxar fugint de la guerra.
I somriu i s’alça, amb ànims renovats entre la riuada de persones i s’abracen fort, molt fort…
