14.12.2020 - 20:39
El Castelló va aconseguir un gran triomf, per 3 a 0, enfront de l’Albacete, el cuer. L’equip albinegre va eixir a la gespa de Castàlia amb el migcampista Señé com a novetat més destacada. El joc controlat dels orelluts va tindre una primera mostra al minut 9′, quan una molt bona centrada de Marc Mateu, des de la banda esquerra, va ser rematada al cel per César Díaz. Al 24′ el defensa Gorosito va donar una bocinà al davanter David Cubillas, que ahir va actuar com un imant per als defenses. Aquella bufetada a Cubillas era com una traïció al joc net i una mostra que els colps a l’aire no són propis del futbol. La pena màxima era la justa sentència que va convertir en gol Marc Mateu.
En la segona part el Castelló va saber continuar el seu joc de control migcampista. Josep Señé va xutat fora, cap al cel, tot sol davant del porter de l’Albacete. La pregunta era: el cel és escenari per al futbol? Al 65′ Zlatanovic va substituir Cubillas, quan l’Albacete es dedicava a tirar balons cap al cel, oblidant-se de la gespa de Castàlia. Quin error! I es va demostrar, una vegada més, que el millor futbol depén d’una bona actitud d’equip.
En un nou còrner servit per Marc Mateu al 71′, el davanter serbi va engaltar bé la pilota. Era un nou avís albinegre que se’n pujava de nou al cel. Però el futbol és un joc associatiu on cal estar a prop de la terra, i això els orelluts ho entenem molt bé. Al 83′ Zlatanovic va enquadrar bé la força de la cama i va marcar un golàs des de fora de l’àrea, des de la gespa de Castàlia, i al 90′, va aconseguir el tercer gol albinegre, en un xut després d’una gran assistència de cap de Satrústegui.
El Castelló ha ascendit al lloc 17 en la taula, i ha aconseguit ja 18 punts. Estic segur que l’equip albinegre ha sentit avui, més que mai en aquesta lliga del silenci, dels camps de la pandèmia, que estar al cel és un estat de l’ànima i no del baló, perquè la pilota és mortal i ha de viure a prop del quadrilàter de les victòries.
