Com en anys anteriors, us oferim els comentaris sobre els espectacles pirotècnics de la Magdalena, a càrrec dels nostres col.laboradors Manuel Carceller i Jordi Querol.

EL FOC DE LA FESTA – (7)

M. Carceller i J. Querol

Divendres, 9 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Pirotècnia Pibierzo. Durada: 17’20’’

DOS FINALS

El castell del Bierzo va començar amb no massa bones perspectives: excés de pirotècnia menor i dues sèries de coeteria i xiuladors que semblaven escapades d’una mascletà, detalls alentidors d’aquells que resten al cel massa estona, unes palmeres que mai no arribaven a ser palmeres… Però la veritat és que, a mesura que anava avançant el castell –ha estat per ara el més llarg de la temporada- va anar guanyant en qualitat.

Ha estat el castell on fins ara en l’actual Magdalena s’han llançat més carcasses japoneses, esfèriques, que a més eren rematades per llums multidireccionals. Les sèries de carcasses rams de diversos colors, en verd, roig, rosa i blanc, acompanyades per bengales i rematades per algunes estrelles han estat de qualitat. En esta fantàstica fase central el públic va gaudir de grans carcasses flor i de dobles garlandes, de color roig i verd, reforçades pels esclats de soroll.

El final va ser una mica sorprenent, sobretot perquè més que d’un final, hauríem de parlar de dos: el primer normal i habitual, amb moltes carcasses de tots els colors esclatant amb un crescendo correcte; però quan ja creiem que el castell s’havia acabat, i això semblava poc, la veritat és que vam tindre un «segon final», aquest monòcrom i utilitzant el soroll; no parlem del final de coeteria al qual ens han acostumat els darrers anys, no, sinó d’un autèntic segon final, amb totes les de la llei.

Dissabte, 10. 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Sisena jornada del XXIV Concurs de mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Peñarroja. Durada: 6’ 16’’ minuts. Puntuació: 8’5

La veritat és que, fins ara, les mascletades del concurs d’enguany no havien estat res de l’altre món. Potser per això confiàvem molt en Peñarroja, una pirotècnia que sempre ens ofereix qualitat garantida; i val a dir que no ens ha decebut. Des de l’inici es va veure que la mascletà anava a ser diferent, mirant sempre de mantindre un crescendo que tantes vegades hem trobat a faltar en anteriors mascletades, sostenint un diàleg terra-aire molt interessant, i secundant amb creixement constant del so en l’aire l’increment de l’artilleria a terra.

Fins ací, però, no hauria passat de ser una mascletà interessant. Ara bé, tot va canviar, per a bé, quan el terratrèmol terrestre, ja de gran intensitat, va deixar pas al final aeri. Quin final! Nosaltres érem al lloc de sempre, i les orelles, que en altres ocasions havien acusat només lleugerament l’impacte dels esclats, ens vibraven ara per tot arreu, davant d’un final d’un ritme i una qualitat sònica envejable. A més, cal recordar que ha estat la de més durada de tot el concurs. Si aquest diumenge Pirotècnia del Bierzo no ho remèdia, i ho té molt difícil, Peñarroja té tots els números per a ser, un any més i amb tota justícia, el guanyador del concurs de mascletades de la Magdalena d’enguany.

E

FOC DE LA FESTA – (5)

M. Carceller i J. Querol

Dimecres, 7 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Grup Ruggeri de França i Pirotècnia Zaragozana. Durada: 14’08’’

BON PRIMER CASTELL

Era el primer castell de focs pròpiament dit que veiem en estes festes de la Magdalena 2018, i la veritat és que va valdre la pena. Des del principi va destacar per la quantitat de les figures pirotècniques, carcasses flor, bicolors en verd i roig, rosa i blanc, taronja i rosa o tricolors, en roig, groc i verd. Algunes de les novetats que ens van mostrar a Castelló són dignes de comentari: destaquem sobretot l’ús del color que podem anomenar aram, de to taronja fosc, que no recordàvem haver vist mai en cap espectacle pirotècnic magdalener. Les combinacions de color de les figures eren contínues taronja i verd clar, blau i blanc. Les carcasses o bengales ocupaven zones del cel a diversa altura, i el ritme va ser sostingut, sense decaïments. Cal dir que el final no va ser el de l’apoteosi de carcasses, a l’estil valencià, sinó una culminació de figures i de trons. El del grup francés Ruggeri va ser, sense dubte, el millor castell de la meitat de la setmana magdalenera dels últims anys.

Dijous, 8. 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Quarta jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia FA del Mediterrani. Durada: 5’20’’ minuts. Puntuació: 7’5

ÈXIT DE MEDITERRANI

El concurs de les mascletades va guanyant cada dia que passa. Vam assistir, per fi, a una mascletà molt ben resolta tècnicament. L’inici de la coeteria de perles verdes i roges acompanyada de xiuladors va augmentar a poc a poc, per a donar pas a sèries de set coets de color amb trons. Mentrestant la fase dels masclets terrestres esclatava autònomament, i el cel, en aquest cas, tenia també un increment del soroll que cal valorar. El final en tres fases, volcans de coeteria, de color i de trons ha estat el millor fins ara. Considerem que el final mereixia durar algun temps més, i l’efecte hauria estat sensacional.

EL FOC DE LA FESTA – (4)

1. Carceller i J. Querol

Dimecres, 7 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Tercera jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Turís. Durada: 5’05’’ minuts. Puntuació: 6.

 TURÍS SENSE REMAT

La veritat és que esperàvem alguna cosa més d’una pirotècnia com Turís, que ha estat guanyadora del concurs magdalener de mascletades. L’espectacle tot just va superar els 5 minuts reglamentaris, de manera que va quedar a la vora de ser desqualificada. I tampoc eixos escassos cinc minuts han estat com per a llançar les campanes al vol.

I va ser una llàstima, perquè encara que el començament de coeteria va resultar un poc lent, la mascletà tenia estructura ben pensada. Després de sèries de quatre coets de perles roges amb trons i xiuladors es va passar a combinacions de quatre roigs i quatre verds, i després vuit roigs i vuit verds, en clara progressió. Va optar per continuar amb la coeteria aèria mentre llançava el terratrèmol terrestre, una opció que potser tampoc va resultar la més afortunada.

Però sobretot el final, que no era un mal final, però que va resultar clarament insuficient. Després de la volcanada de color, els trons conclusius van deixar el públic un poc decebut, a l’espera d’unes posteriors carcasses de superior potència que no hi van arribar.

EL FOC DE LA FESTA – (3)

M. Carceller i J. Querol

Dimarts, 6 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Segona jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Gironina. Durada: 6’21’’ minuts. Puntuació: 6’5.

Al concurs de mascletades, la Pirotècnia Gironina va apostar per una proposta innovadora, això va quedar clar des del principi, però considerem que no va aconseguir l’efecte que s’esperava. L’inici de combinació de coeteria de trons i perles roges i verdes amb esclats xinesos, de guspires, va resultar una mica massa llarg i sense increment. Va provar a mantenir la coeteria aèria mentre tenia lloc un bon terratrèmol a terra, però el resultat va ser que els respectius esclats més bé s’entrebancaren els uns als altres que no es combinaren adequadament. Evidentment, com que no va deixar en cap moment de llançar trons a l’aire, no es va poder enllaçar de cap manera el final del terratrèmol amb l’inici dels llançaments aeris, moment sempre difícil i meritori. I el final –els dos finals, millor dit–, no van ser tampoc especialment espectaculars. Tot i això, reconeixem que la intenció de fer una mascletà diferent va ser bona; però ací cal opinar sobre els fets.

EL FOC DE LA FESTA – (2)

M. Carceller i J. Querol

Encara que no els descrivim em en les presents cròniques, no volem deixar d’esmentar, per una banda, la pirotècnia que es va llançar el dissabte durant l’Enfarolà, que va ser bastant interessant, i, per una altra part, la mascletà multicolor que va llançar diumenge, al carrer Rosa Molas, la Pirotècnia del Bierzo. És una experiència singular la novetat de contemplar un espectacle pirotècnic mentre vas caminant i aproximant-te, quan vens amb la Tornà de la romeria.

Dilluns, 5 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Primera jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Alacantina de Focs i Artifici SL. Durada: 6’18’’ minuts. Puntuació: 6.

ALACANTINA INICIA EL CONCURS

El XXIV concurs de mascletades «Ciutat de Castelló» ha vist ja la primera jornada. La mascletà oferida ahir dilluns per la Pirotècnia Alacantina Focs i Artifici va tindre un principi un poc monòton, amb les sèries de bengales amb perles de colors verd i roig, rematades pel llançament de fums dels colors primaris, roig i groc primer, i blau després, una mica com deixats caure. Després de les primeres sèries de xiuladors, quan començava la fase dels esclats a terra hi ha hagut una interrupció de segons.

És cert que el terratrèmol terrestre ha estat encertat –però ai els xiuladorets bastant inútils!– i ben enllaçat amb la sèrie de trons final, una cosa sempre de mèrit. Això el públic ho ha agraït, i ha estat bé. Però, parlem de matisos, de detalls de qualitat, i a la mascletà li ha faltat sentit progressiu, i millors combinacions de soroll. El final ha estat encertat, sí, però tampoc ha estat res de l’altre món, i una mica deixat caure de forma més acumulativa que una altra cosa.

EL FOC DE LA FESTA – (1)

Manuel Carceller i Jordi Querol

Dissabte, 3 de març. 12 hores. Plaça del Primer Molí. Anunci oficial de festes i mascletà. Pirotècnia Germans Ferrández, de Múrcia. Durada : 7 minuts.

ESPECTACULAR MASCLETÀ DE FERRÁNDEZ

L’any 2017 la mascletà dels Germans Ferrández va aconseguir el premi del concurs de mascletades Ciutat de Castelló. Esta empresa ha estat, doncs, l’encarregada d’obrir el foc magdalener del 2018.

Sempre hem suggerit que el llançament inicial dels trons commemoratius de l’aniversari de la renovació de les festes de la Magdalena, des del 1945, es faça de manera més dinàmica i variada. Cada any creix el públic que no entén el sentit dels esclats. Una proposta raonable, per exemple, podria ser llançar un bon tro per cada dècada.

Però