21.11.2015 - 12:05
Els grups municipals de Compromís, PSPV i Castelló en Moviment han presentat una declaració institucional perquè en el Ple de l’Ajuntament que se celebra el pròxim 26 de novembre s’acorde exigir al Govern Central “una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic amb efectes a 1 de gener de 2014” que possibilite als valencians i valencianes disposar d’uns serveis públics fonamentals (sanitat, educació i protecció social) de qualitat, i que permeta d’igual manera, l’exercici de les competències pròpies (ocupació, habitatge, medi ambient, infraestructures, cultura, promoció econòmica) assolint almenys la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes.
A més, la declaració institucional també reclama “el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats des que es van dur a terme les transferències de competències al País Valencià xifrada en almenys 12.433 milions d’euros des de 2002 a 2013 així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació d’aquests dèficits”.
Els tres grups polítics reivindiquen, a més, l’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional del País Valencià compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.
Cal recordar que el País Valencià és l’únic territori amb una renda per habitant inferior a la mitjana que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa suposa una fallida dels principis d’equitat i solidaritat. Així ho demostren les xifres del propi Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques: “fins i tot sent més pobres continuem aportant una contribució de diners a l’administració de l’Estat que es troba per damunt de la que ens correspon pel nostre nivell de renda”.
Compromís, PSPV i Castelló en Moviment mantenen que “si el País Valencià haguera rebut un finançament per habitant equivalent a la mitjana d’Espanya al llarg del període 2002-2013, aquests ingressos equivaldrien a més del 50% del creixement del deute públic autonòmic al llarg del període. Així, amb un finançament just, comptaríem amb un deute públic molt inferior a l’actual i es podria haver invertit més en serveis públics fonamentals”.
Les tres forces polítiques també coincideixen en destacar que “tot i aglutinar quasi l’11% de la població espanyola, els valencians i les valencianes mai hem rebut més del 10% de les inversions de l’Estat. De fet, el més freqüent ha sigut que se situaren entre el 6 i el 7 per cent. Per això, exigim no ser tractats com a ciutadans de segona i un finançament que permeta que els nostres malalts, escolars, universitaris, dependents, aturats, i xicotets i mitjans empresaris, siguen considerats igual que els de la resta de territoris”.
