24.03.2021 - 16:01
«En 2010 l’aigua va ser declarada un dret humà perquè és un bé essencial per al benestar de la ciutadania. El canvi climàtic complicarà l’accés a aquest bé i per això les administracions hem d’incrementar el control públic. L’actual concessió de l’any 83 no respon a les noves exigències socials que s’han incorporat en les últimes dècades, per això proposem que es finalitze en 2023 i s’estudie la millor gestió, en lloc de prorrogar-ho cinc anys més», afirma el portaveu de Podem-EUPV Castelló, Fernando Navarro.
En la seua iniciativa plenària, la coalició d’esquerres demana a la corporació que denuncie de la finalització de la concessió del servei de proveïment d’aigua potable a Castelló a partir de l’1 d’abril de 2023, quan finalitza la pròrroga del contracte actual i que s’inicie el règim tránsitori que el mateix contracte estipula per al moment de la seua conclusió. Al mateix temps, demana que es constituïsca una comissió no permanent de la gestió de l’aigua potable, que elabore un estudi de viabilitat economicofinancer sobre la gestió del servei públic.
La coalició explica que l’actual concessió de l’aigua potable es va signar en 1983 per un termini inicial de 20 anys, prorrogable cinc anys fins a un màxim de 50 sempre que l’ajuntament no denuncie la seua finalització amb dos anys d’antelació al venciment de cada pròrroga.
«Des de la formalització d’aqueix contracte, el marc jurídic de l’aigua ha viscut importants canvis i modernitzacions que fan necessària la seua finalització. L’aigua és un dret reconegut en l’Estatut d’Autonomia de 2006, el servei de de proveïment és un servei públic d’acord amb la Llei de Bases de Règim Local de 1985, mentre l’Assemblea de Nacions Unides va reconéixer l’aigua en 2010 com un dret humà”,explica.
Així mateix, ressalta que l’actual contracte es va fundamentar en el Reglament de Contractació de 1952, havent viscut la legislació reformes des de 1983 fins a l’última de 2017. També fixa, afig, condicions tarifàries que produeixen una incoherència de l’actual normativa de 2017, que estableix que han de ser les Administracions Locals, per la qual cosa «l’actual contracte impedeix aprovar reformes tarifàries per a adaptar-les als objectius mediambientals de reducció dels consums de l’aigua potable, fixats ja en la Comunicació de la Comissió Europea sobre l’ús dels recursos hídrics en 2000».