sobre els espectacles pirotècnics de la Magdalena, a càrrec dels nostres col.laboradors Manuel Carceller i Jordi Querol.

EL FOC DE LA FESTA – (i 8)

M. Carceller i J. Querol

CASTELL DE CLOENDA

Dissabte 10 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Pirotècnia Hermanos Ferrández. Durada: 16’

El darrer castell de focs de la Magdalena 2018 va començar amb massa coeteria en sèrie i pirotècnia menor. Cal dir que l’espectacle va millorar, em ritme i qualitat, amb el llançament de sèries de carcasses esfèriques i carcasses flor combinades amb rams bicolors i bengales. A més dels breus moments espectaculars de l’esclat de les estrelles, els caragols o espirals i les dobles garlandes, ací vam tindre avionets, és a dir figures d’ascens, descens i nova pujada i esclat, i cuquets, signes d’enyorança que tant van proliferar als castells dels anys setanta del segle passat. Finalment, vam poder veure palmeres daurades amb obertura de la copa, «com Déu mana», en esta Magdalena. El final acumulatiu normal, però sense commoure el públic

ERA POSSIBLE

Diumenge 11, 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Setena i darrera jornada del Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotència del Bierzo. Durada: 7’50’’ minuts. Puntuació: 8’5.

Asseguràvem, en el nostre comentari anterior, que seria molt difícil igualar la mascletà de Peñarroja, la del dissabte. I bé, hem d’assenyalar ara que la pirotècnia del Bierzo ho ha aconseguit.

Una volcanada de perles roges amb xiuladors i trons va iniciar la mascletà. El foc aeri va ser un continu esclat, amb variacions cromàtiques de combinacions amb coets rojos, verds i grocs. El diàleg del cel i la terra va ser constant, la fase dels masclets terrestres va mostrar una progressió. Una característica del terratrèmol terrestre va ser el manteniment continuat del soroll en un nivell alt. Un terratrèmol així no és habitual. I el final va ser per fases ben diferenciades: volcanada de color, seguida per coeteria i, després d’una pausa, més trons. La durada pròxima als vuit minuts va ser extraordinària. Com és ja un fet clàssic en la Magdalena, en les mascletades el millor sempre és allò que vindrà. Per això els espectacles finals del concurs són de referència.

Com ja vam comentar l’any passat, discrepem per complet de la decisió de no fer públic el veredicte del jurat fins passat un temps de les festes. Si sempre s’havia pogut fer públic dues hores després de llançar la darrera mascletà, no entenem ara el perquè d’aquest retard. Un retard que ens deixarà en el dubte de quina considera el jurat que ha estat la millor mascletà de les que s’han llançat en la Magdalena 2018, si la de Peñarroja del dissabte o la del Bierzo del diumenge; i és que qualsevol de les dues pot ser considerada tranquil·lament com la millor, ja que ambdues han assolit un gran nivell.

EL FOC DE LA FESTA – (7)

M. Carceller i J. Querol

Divendres, 9 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Pirotècnia Pibierzo. Durada: 17’20’’

DOS FINALS

El castell del Bierzo va començar amb no massa bones perspectives: excés de pirotècnia menor i dues sèries de coeteria i xiuladors que semblaven escapades d’una mascletà, detalls alentidors d’aquells que resten al cel massa estona, unes palmeres que mai no arribaven a ser palmeres… Però la veritat és que, a mesura que anava avançant el castell –ha estat per ara el més llarg de la temporada- va anar guanyant en qualitat.

Ha estat el castell on fins ara en l’actual Magdalena s’han llançat més carcasses japoneses, esfèriques, que a més eren rematades per llums multidireccionals. Les sèries de carcasses rams de diversos colors, en verd, roig, rosa i blanc, acompanyades per bengales i rematades per algunes estrelles han estat de qualitat. En esta fantàstica fase central el públic va gaudir de grans carcasses flor i de dobles garlandes, de color roig i verd, reforçades pels esclats de soroll.

El final va ser una mica sorprenent, sobretot perquè més que d’un final, hauríem de parlar de dos: el primer normal i habitual, amb moltes carcasses de tots els colors esclatant amb un crescendo correcte; però quan ja creiem que el castell s’havia acabat, i això semblava poc, la veritat és que vam tindre un «segon final», aquest monòcrom i utilitzant el soroll; no parlem del final de coeteria al qual ens han acostumat els darrers anys, no, sinó d’un autèntic segon final, amb totes les de la llei.

Dissabte, 10. 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Sisena jornada del XXIV Concurs de mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Peñarroja. Durada: 6’ 16’’ minuts. Puntuació: 8’5

La veritat és que, fins ara, les mascletades del concurs d’enguany no havien estat res de l’altre món. Potser per això confiàvem molt en Peñarroja, una pirotècnia que sempre ens ofereix qualitat garantida; i val a dir que no ens ha decebut. Des de l’inici es va veure que la mascletà anava a ser diferent, mirant sempre de mantindre un crescendo que tantes vegades hem trobat a faltar en anteriors mascletades, sostenint un diàleg terra-aire molt interessant, i secundant amb creixement constant del so en l’aire l’increment de l’artilleria a terra.

Fins ací, però, no hauria passat de ser una mascletà interessant. Ara bé, tot va canviar, per a bé, quan el terratrèmol terrestre, ja de gran intensitat, va deixar pas al final aeri. Quin final! Nosaltres érem al lloc de sempre, i les orelles, que en altres ocasions havien acusat només lleugerament l’impacte dels esclats, ens vibraven ara per tot arreu, davant d’un final d’un ritme i una qualitat sònica envejable. A més, cal recordar que ha estat la de més durada de tot el concurs. Si aquest diumenge Pirotècnia del Bierzo no ho remèdia, i ho té molt difícil, Peñarroja té tots els números per a ser, un any més i amb tota justícia, el guanyador del concurs de mascletades de la Magdalena d’enguany.

E

FOC DE LA FESTA – (5)

M. Carceller i J. Querol

Dimecres, 7 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de Focs de Grup Ruggeri de França i Pirotècnia Zaragozana. Durada: 14’08’’

BON PRIMER CASTELL

Era el primer castell de focs pròpiament dit que veiem en estes festes de la Magdalena 2018, i la veritat és que va valdre la pena. Des del principi va destacar per la quantitat de les figures pirotècniques, carcasses flor, bicolors en verd i roig, rosa i blanc, taronja i rosa o tricolors, en roig, groc i verd. Algunes de les novetats que ens van mostrar a Castelló són dignes de comentari: destaquem sobretot l’ús del color que podem anomenar aram, de to taronja fosc, que no recordàvem haver vist mai en cap espectacle pirotècnic magdalener. Les combinacions de color de les figures eren contínues taronja i verd clar, blau i blanc. Les carcasses o bengales ocupaven zones del cel a diversa altura, i el ritme va ser sostingut, sense decaïments. Cal dir que el final no va ser el de l’apoteosi de carcasses, a l’estil valencià, sinó una culminació de figures i de trons. El del grup francés Ruggeri va ser, sense dubte, el millor castell de la meitat de la setmana magdalenera dels últims anys.

Dijous, 8. 14 hores. Carrer Maria Rosa Molas. Quarta jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia FA del Mediterrani. Durada: 5’20’’ minuts. Puntuació: 7’5

ÈXIT DE MEDITERRANI

El concurs de les mascletades va guanyant cada dia que passa. Vam assistir, per fi, a una mascletà molt ben resolta tècnicament. L’inici de la coeteria de perles verdes i roges acompanyada de xiuladors va augmentar a poc a poc, per a donar pas a sèries de set coets de color amb trons. Mentrestant la fase dels masclets terrestres esclatava autònomament, i el cel, en aquest cas, tenia també un increment del soroll que cal valorar. El final en tres fases, volcans de coeteria, de color i de trons ha estat el millor fins ara. Considerem que el final mereixia durar algun temps més, i l’efecte hauria estat sensacional.

EL FOC DE LA FESTA – (4)

1. Carceller i J. Querol

Dimecres, 7 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Tercera jornada del XXIV Concurs de Mascletades «Ciutat de Castelló», a càrrec de Pirotècnia Turís