Com en anys anteriors, us anirem oferint al llarg de les Festes els comentaris pirotècnics dels nostres col.laboradors Manuel Carceller i Jordi Querol.

Diumenge 26 de març. 14 hores. Carrer Santa Maria Rosa Molas. Mascletà del XXIII concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Germans Ferrández. Durada: 6,10

LA MILLOR MASCLETÀ DE LA MAGDALENA

Molts estàvem convençuts que la pirotècnia guanyadora del concus de mascletades potser seria Turís, fins que va començar diumenge la mascletà dels germans Ferrández. Llavors, de sobte, tot va canviar. Després del preludi de la traca, van començar amb la sèrie del foc digital a terra, mentre que al cel els esclats de coeteria de perles roges o verdes es combinaven amb trons de gran potència i amb fums de colors roig, groc i verd. L’efecte va ser molt aconseguit.

La coeteria de diferents tonalitats ja tenia un alt volum de soroll a l’inici del terratrèmol terrestre. Allò ja feia presagiar, per la seua intensitat, que ens trobàvem davant d’un espectacle pirotècnic d’un altre nivell. A l’aire es va saber, a més, intensificar el nivel del so de la coeteria i dels trons, mentre a terra esclatava un formidable terratrèmol, de manera que es va poder evitar la monotonia dels xiuladors.

L’enllaç de la coeteria final amb l’última fase del terratrèmol va ser ajustada al mil.límetre. En aquest moment, els espectadors ja havien començat espontàniamnet els seus aplaudiments, que van acompanyar de manera ininterrompuda tota la fase aèria final. I amb raó.

Fins fa dos anys, a hores d’ ara ja s’hauria sabut quina és la pirotència guanyadora del concurs de mascletades. El nou sistema, que ajorna més d’una setmana el veredicte, deixa tothom, en teoria, amb el dubte. Ara bé seria bastant cec i sord el jurat oficial si no considera la mascletà dels Germans Ferrández com a mereixedora de premi.

Valoració: 9.

Dissabte 25 de març.  Hores. Camí Almalafa. Castell de focs de Pirotècnia Peñarroja. Durada: 13,44

Si l’exhibició de castells fora un concurs, com passa amb les mascletades, tindríem problemes per a escollir entre el de la nit de dijous de F.A del Mediterráneo, i este de Peñarroja, que tancava els castells de la Magdalena 2017. Certament el primer va ser més innovador, però la casa pirotècnica de la Vall d’Uixó va llançar un castell formidable, més clàssic però no per això menys espectacular.

Hi vam poder veure unes sèries de set carcasses en rams, acompanyades de bengales i de més carcasses. S’hi van llançar ací més carcasses flor, amb diferent color a la corona i al nucli, que en tota la resta de la Magdalena. En la primera part, amb bon ritme, es va explorar el cel amb carcasses de llums multidirecionals i contrastos cromàtics de carcasses molts variades, en rams, esfèriques o japoneses i unes carcasses de trons i gúspires molt originals.

En la segona part, les sèries de palmeres daurades i els cuquets, amb paracaiguda, van ser com un intermedi d’un final de força i color, molt correcte, que va saber integrar els sorolls dels trons i dels xiuladors per creforçar els protagonisme de les qualitats de les carcasses de color.

Dissabte 25 de març. 14 hores. Carrer Santa Maria Rosa Molas. Mascletà del XXIII concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Alacantina Focs i Artifici S.L. Duració: 6,2. Valoració: 6,5

MASCLETÀ D’ALACANTINA

La mascletà d’ahir dissabte va començar amb l’opció de la coeteria de fums, que no van estar massa aconseguits, acompanyada de serpentines, unes figures singulars que es va repetir en algun altre moment de l’espectacle. El terratrèmol a terra va ser normal, sense cap novetat respecte als d’anteriors mascletades. També hi van aparèixer els mateixos punts negatius, els insistents xiuladors sense evolució que no fan sinó tallar el crescendo sònic dels esclats a terra. Només cap al final, però ja massa tard, hi va haver un intent d’augmentar el soroll de la coeteria, sense fer-ho tampoc de manera decidida.

Va solucionar l’enllaç de la coeteria final amb els útims moments del terratrèmol amb la mesura expeditiva de començar a llançar els coets quan encara atronaven els esclats a terra. I el final aeri, que no podem dir que no fora correcte, va deixar un cert regust de necessitar uns darrers esclats encara més contundents.

Divendres 24 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Castell de focs de la Pirotècnia Turís S.L.

CASTELL DE TURÍS

Després d’unes hores de temps de pluja, podríem dir que el castell es va contagiar de la inseguretat. L’inici de l’espectacle va ser interessant, i és cert que s’hi van llançar carcasses esfèriques o japoneses i també bicolors, combinades amb carcasses de llums titil·lants.

També hi va haver un sentit compositiu del treball en tres zones diferenciades del cel, inferior, mitjana i superior. Però hi van faltar originalitats com les estrelles, les espirals i els cors. Les carcasses obertes en ventall i les bengales van aportar moments de bellesa, sobretot en els llançament en sèrie o en arc, de disseny digital.

Encara que el castell va oferir millor material que el del dimecres, hi vam tornar al protagonisme dels trons i dels coets xiuladors de mascletà. Al prefinal uns modestos xiuladors sense evolució van acompanyar els esclats i les llums, sense cap aportació substancial. Quin sentit tenien ací els xiuladors? El final, on es va fer un deplegament de carcasses, tampoc no va arribar a l’emoció. La durada de l’espectacle, inferior als quinze minuts, també va ser millorable.

Durada: 13,40

Dijous 23 de març. 14 hores. Carrer Santa Maria Rosa Molas. IV Jornada del XXIII concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Global Foc SL. Durada: 5,26 minuts.

GLOBAL FOC DE MASCLETÀ

L’inici de la mascletà va semblar esperançador, sobretot perquè, després d’un bon joc de coeteria aèria, amb unes impressionants volcanades de perles verdes i grogues, les millors que s’han vist fins ara en esta Magdalena, va començar un diàleg digital, d’eco calculat, entre estos coets i el foc terrestre. Era com un intercanvi, un anar i vindre de l’aire al terra. Però després, quan l’espectacle es va centrar en el desenvolupament de terratrèmol terrestre, els pirotècnics es van entestar a mantindre una coeteria amb xiuladors sense crescendo. És esta una qüestió central, en la nostra opinió, en la valoració d’una mascletà. Al principi es partia d’un nivell equilibrat de soroll del cel amb el terra, però a mesura que el terratrèmol de terra anava augmentant el volum de soroll deixava més i més absurda la coeteria.

Certament, l’enllaç de la nova coeteria amb la cloenda terrestre va estar calculat al segon, però el final va quedar una mica pobre, massa brusc per al que feia esperar el ritme que havia tingut la mascletà durant el seu desenvolupament. Valoració: 7

Dimecres 22 de març. 23 hores. Camí Almalafa. Pirotècnia Pibierzo. Durada: 16,25 minuts.

CASTELL DE PIROTÈCNIA MENOR

Era el primer castell d’esta Magdalena, i esperàvem amb interés poder veure l’espectacle d’una pirotècnia tan «exòtica» com Pibierzo, encara que, després de contemplar la mascletà que van llançar dimarts, no n’estàvem ja massa esperançats, que diguem. I, efectivament, el castell de la pirotècnia lleonesa no va ser res de l’altre món, i en moltes ocasions ens va recordar aquells lamentables “castells de dissabte del Pregó”, que durant tants anys van donar una trista impressió de pobresa pirotècnica a l’inici de les nostres festes fundacionals.

I és que podríem pensar que la pirotècnia del Bierzo va traure del seu magatzem tot el “material menor” de què disposava: xiuladors, bengales, llums multicolors… Només hi hauria faltat veure els cuquets i els llums amb paracaiguda. I, sovint, suplia amb coeteria i soroll, com si d’una mascletà nocturna es tractara, el bon material pirotècnic de què mancava, i que només havia exhibit, tímidament, a l’inici del castell. Ni una palmera com cal vam tindre. Tot van ser coets de troncs per un costat, i soques esclatant sense massa ordre per l’altre…

Per a salvar alguna part, podem parlar de les –poques– grans carcasses esfèriques o japoneses, com una de llums blanques amb un estel interior roig de cinc puntes, i també les grans carcasses amb llums multidireccionals a la fi. O també les dobles garlandes, dues circumferències de dos colors, combinades amb estrelles i algunes bengales.

El final va ser discret, amb una última fase fonamentada en el soroll, per compensar les carències de grans carcasses. Es pot pensar allò de ”posa-li soroll que és el que agrada als valencians”; però això no va servir justament per a salvar el castell. Com no és un espectacle de concurs i no els hem de puntuar, ens estalviem de donar-li la classificació baixa que li correspondria.

Durada: 16,25

Dimecres, 22 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Tercera jornada del XXIII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Turís. Durada: 5:20 minuts.

TURÍS CANVIA TENDÈNCIA

El retorn de Pirotècnia Turís a la Magdalena va marcar un canvi de tendència. En la primera part, les sèries de coets de perles verdes i roges es van combinar, per primera vegada en estes festes, amb fum de diversos colors, verd, roig, groc, morat, blau i blanc. Els xiuladors, que aportaven el contrast a tant de cromatisme, van culminar en una primera volcanada de perles grogues i de trons, fent una minimascletà dins la mascletà, però, a diferència de Pibierzo, en este cas amb resultat reeixit. L’inici va ser, sens dubte, de qualitat.

En la fase central, els esclats dels masclets terrestres en increment progressiu, es van combinar amb els xiuladors del cel que, per primera vegada en estaMagdalena, també van assolir un crescendo. El terratrèmol terrestre va serespectacular, sobretot uns moments finals de gran acceleració que van agradar molt als espectadors. Però la primera coeteria final es va disparar quan encaradurava el foc a terra. La cloenda va tindre varietat, amb volcanades verdes, seguides de trons, més perles verdes i trons, una volcanada groga i més sèrie de trons. Però va faltar un poc d’intensitat al remat del foc aeri. Parlem òbviament, de matisos, de possibles millores en una mascletà molt ajustada de temps. Valoració: 7,5

Dimarts, 21 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Segona jornada del XXIII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Pibierzo. Durada: 7’30 minuts.

Teníem un cert interés a conèixer com seria una mascletà muntada per una pirotècnia de provinença tan exòtica per als valencians com una vinguda de la comarca lleonesa del Bierzo. Però, en la nostra opinió, ha sigut una mascletà amb molt de soroll però poca estructura organitzativa. En la primera part, les sèries de coets de perles verdes i roges s’han combinat amb xiuladors i amb roncadors, però amb altibaixos en la intensitat de soroll i en les combinacions.

En la segona part, hem assistit a una mena de remat de foc aeri, com una “mascletà dins la mascletà”, amb un ràpid increment del nivell de soroll, que ha tingut la seua culminació i tot, abans de l’inici del terratrèmol terrestre. A partir d’eixe moment el foc terrestre ha tingut un ritme acceptable, mentre la coeteria anava per la seua banda, com si l’objectiu fora més incrementar el soroll que no racionalitzar-lo. I, de fet, no hem tingut el pas del foc terrestre a l’aeri, sinó que tot s’ha combinat. En un moment determinat, els esclats dels masclets del terra han desaparegut, per a donar pas a un final en tres fases una mica inconnexes.

Valoració: 6

Dilluns, 20 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. XXIII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Gironina. Durada: 7 minuts.

 GIRONINA OBRE EL CONCURS

A l’inici, la mascletà no semblava prometre cap espectacle essencialment destacable. L’inici de traca ha sigut breu, i hem notat massa monotonia en una repetició dels llançaments de sèries de cinc coets de perles roges i verdes i cinc xiuladors, combinats amb alguns trons, sense quasi crescendo. Hi ha hagut, certament, un remat de la primera fase, amb una volcanada de coets de perles verdes i roges. Però, per exemple, una certa coeteria aèria d’uns pocs xiuladors i de trons enmig del terratrèmol terrestre com més anava era més injustificada.

Però, de sobte, com si el mestre pirotècnic haguera compartit estes reflexions, ha sabut eliminar per complet la coeteria, per deixar que el terratrèmol, amb un correcte ritme ascendent, es fera l’amo de la situació. Llavors el progrés de la pujada del ritme sonor i de la velocitat ha augmentat, justament, la valoració dels espectadors. Si pel final haguera estat, la mascletà hauria sigut molt valorable, amb un correcte enllaç terra-aire i uns remats aeris encavalcats, d’un nivel més que valuós. Llàstima que no tota la mascletà havia assolit aquesta perfecció. Puntuació: 7

Diumenge, 19 de març. 19 hores. Plaça del Primer Molí. Mascletà de la tornà de la Romeria. Pirotècnia Peñarroja, de la Vall d’Uixó.

 MASCLETÀ ITINERANT DE TORNÀ

Ni que siga breument, no volem deixar d’esmentar la mascletà aèria que va llançar la Pirotècnia Peñarroja al carrer santa Rosa Molas, el diumenge de la Romeria de les Canyes, per a donar la benvinguda a la Tornà, a la seua arribada al nucli de la ciutat. Volem destacar la correcció i bon ritme del seu llançament, però sobretot remarcar un aspecte ben curiós. Si estàs participant en la tornà de la Romeria, pots viure una interessant sensació de “mascletà itinerant”, ja que vas escoltant-la caminant i la teua aproximació al punt de llançament, mentre augmenta el crescendo de l’espectacle, contribuïx encara més a sentir vivament el mateix ritme que es pretén aconseguir.

Dissabte, 18 de març. 12 hores. Plaça del Primer Molí. Anunci oficial de festes i mascletà. Pirotècnia Peñarroja, de la Vall d’Uixó. Durada: 6’5 minuts.

GRAN MASCLETÀ INICIAL DE PEÑARROJA

L’any 2016 la mascletà de Pirotècnia Peñarroja, que es va llançar en l’última jornada magdalenera, va aconseguir el premi del XXII concurs de mascletades Ciutat de Castelló. Esta empresa ha estat, doncs, amb tot mereixement, l’encarregada d’obrir el foc magdalener del 2017.

Enguany, a la fi, el llançament inicial dels trons commemoratius de l’aniversari de la renovació de les festes de la Magdalena, des del 1945, s’ha fet com un preludi de la mascletà. Com en la Magdalena 2015, ha sigut la mateixa Pirotècnia Peñarroja la que ho ha pogut realitzar, i ara també s’ha fet. Esperem que es consolide com una proposta definitiva.

Després d’una fase inicial, de soroll terrestre, la mascletà ha mostrat tres tipus de xiuladors i roncadors, combinats amb coeteria aèria de perles roges. Els xiuladors han tingut un sentit progressiu de creixement, de manera que la impressió ha sigut viva, gens monòtona. El terratrèmol de l’artilleria terrestre ha sigut bo, i ha donat pas de nou a més esclats aeris. El millor s’ha reservat per al final, en diverses fases, amb esclats de volcanades de color roig al cel, combinades amb esclats terrestres i més coeteria final. L’efecte general ha estat de gran nivell. I ha tingut una bona durada per a les mascletades inicials de la Magdalena.

Esperem que el suggeriment de la integració dels trons commemoratius en la fase inicial siga un fet, en futurs anuncis pirotècnics de festes. Confiem que, un any més, el nivell de les mascletades que es llancen a Castelló siga excel·lent i digne de resistir qualsevol comparança amb unes altres ciutats valencianes.