Ha faltat el gran filòleg castellonenc Germà Colon

Avui ha mort als 91 anys, a la seua casa de Barcelona, el gran filòleg castellonenc Germà Colon i Domènech, un dels majors estudiosos de la llengua catalana. Entre moltes altres distincions, l’any 2014 l’ajuntament castellonenc, encara governat pel PP,  l’havia nomenat fill predilecte de la ciutat. Viquipèdia diu d’ell el següent:

Germà Colón i Doménech (Castelló de la Plana, 30 de novembre de 1928)^[1] és un filòleg i lexicòleg valencià, un dels lingüistes més importants per a la filologia romànica i la lexicologia catalana. És actualment catedràtic emèrit de la Universitat de Basilea.

Germà Colón estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona amb filòlegs famosos com Antoni Badia i Margarit i Martí de Riquer abans de llicenciar-s’hi el 1951. Es doctorà l’any següent a la Universitat de Madrid amb una tesi de dialectologia sobre la parla de Castelló.

Gràcies a una beca se n’anà després cap a Lovaina i Zuric on conegué alguns dels més prestigiosos romanistes europeus com ara Sever Pop. El filòleg suís Walther von Wartburg li proposà aleshores un lectorat d’espanyol a la Universitat de Basilea, on va continuar la seva carrera acadèmica: Privat-Dozent a partir de 1959, professor extraordinari el 1963 i catedràtic numerari a partir de 1967 i després el 1997 com a catedràtic emèrit. Va ser alhora professor a la Universitat d’Estrasburg (del 1968 al 1972) i a la Universitat Autònoma de Barcelona (1973-74). A Basilea dirigí nombroses tesis doctorals i creà una escola d’hispanística i catalanística.

Esdevingué membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1964) i de la Comissió Lul·liana arran de la publicació de les obres completes de Ramon Llull. És també membre del consell assessor de la col·lecció Els Nostres Clàssics i de l’equip editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. És conseller d’honor de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (de la qual va ser president del 1976 al 1982) i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.

Li fou atorgat el Premi Valencià de l’any de la Fundació Huguet (1982), Premi Sanchis Guarner de la Fundació Jaume I (1987), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1988), el Premi Prat de la Riba del IEC (1979), el Premi Crítica Serra d’Or en edició d’obra catalana (1982) per Llibre de Consolat del Mar, la Creu de Sant Jordi (1985) i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987). En 1999 va rebre també la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio. El 2014 li ha estat concedida la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats.

Fou investit “Doctor Honoris Causa” de la Universitat de València el 1984, de la Universitat d’Alacant a l’octubre del 1990, de la Universitat Jaume I de Castelló (1993), de la Universitat Autònoma de Barcelona al gener del 2003 i de la Complutense de Madrid (2007).

Ha donat la seua biblioteca personal (més de 20.000 obres) a la Universitat Jaume I de Castelló.^[2]

Es pot trobar una biobibliografia de Germà Colón, actualitzada fins a 2014, en el volum Homenatge a Germà Colón Domènech (Castelló: Universitat Jaume I, 2014, p. 281-319; ISBN 978-84-15444-54-1).

L’any 2014 se li va atorgar la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats.

Obres[modifica]

• El léxico catalán en la Romania (1976).
• La llengua catalana en els seus textos (1978).
• El panorama de la lexicografia catalana (1986).
• Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987).
• El español y el catalán, juntos y en contraste (1989).
• Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
• Les regles d’esquivar vocables. Autoria i entorn lingüístic. IEC (2001)
• Para la historia del léxico español (2002).
• De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003).
• Las primeras traducciones europeas del Quijote. UAB (2006)
• Lexicografia, lèxic i crítica textual. PAM (2011)
• Noves tendències en la dialectologia contemporània. UJI (2011)
• Origen i història del lèxic català. PAM (2014)