11.01.2021 - 22:56
El futbol és el joc del present, i un joc d’errors. Era previsible, el diumenge 10 de gener, la derrota del Club Esportiu Castelló a l’estadi de Cornellà enfront de l’Espanyol, un equip tècnicament superior i clar aspirant a l’ascens a Primera. Però els gols encaixats pel Castelló van demostrat un plantejament futbolístic massa humà, des de la idea que -en aquest cas- el futbol és un joc d’hòmens. Les vigilàncies defensives albinegres, massa toves en els dos gols encaixats, demostren que en el futbol la prioritat sempre és la pilota i no l’home. A Cornellà, les evolucions dels defenses orelluts no van tindre prou present el baló i massa els jugadors rivals.
Crec que, malgrat tot, el factor humà és determinant en el futbol. Però a l’estadi de Cornellà de poc valien fites recents del Castelló, liderades per un entrenador que va aconseguir la permanència in-extremis en Segona B, l’ascens a Segona A, i que ha tingut una relació pròxima i solidària amb l’afició dels orelluts. Óscar Cano ha demostrat maneres i actituds que abans ningú no havia mostrat, sent entrenador del Castelló. L’agraïment és una actitud massa poc freqüent en el món del futbol. I hui cal dir gràcies!
Óscar Cano va explicar fa poc que, a l’Estadi Castàlia, “la Torre Marató indica el lloc on s’expressen els somnis orelluts”. Ser albinegre és un sentiment. Dèiem abans que el futbol és potser un joc massa humà. I en aquesta lliga de la pandèmia caldrà, com sempre, constància i esforç en el Castelló, i eixes són potser algunes de les millors virtuts humanes.
Molta sort, Óscar Cano. Pam Pam Orellut!
