Ahir a la nit, a la rodalia de l’estadi Castàlia, es podia veure la lluna creixent al costat de la torre Marató, emblema de l’antic camp, amb la funció de marcador dels gols, que ara presideix l’horitzó del santuari albinegre.  La lluna té un provat efecte sobre els humans, afecta sentiments i actituds, i el futbol no podia estar-ne al marge.

Dissabte el Club Esportiu Castelló va perdre el partit a casa enfront del Girona FC, per 0 a 1,  en la setena jornada de la lliga de Segona Divisió 2020-2021.  La raó de la derrota no respon a joc del Castelló, que continua dominant els partits, ahir amb el 65% del temps amb control de pilota, i 520 passades bones, amb una precisió del 81%. Són xifres clarament superiors a les del Girona, i que demostren l’indubtable bon treball d’Òscar Cano. El Castelló juga amb pilota, no es dedica a practicar l’antifutbol sistemàtic de pilotes fora, colps i faltes perilloses. El Castelló juga i combina, i això és mèrit dels jugadors albinegres i de l’entrenador Òscar Cano i del seu equip tècnic.

En la categoria, el futbol albinegre pateix per la manca de rematada. Ahir el Castelló només va xutar dues vegades contra la porteria del Girona. Tots sabem que seria molt fàcil criticar això, i que el bon joc té mèrit. El futbol és un joc d’errors, o millor dit un joc d’aprofitar els errors. Ahir al minut 43′ un “error”, una falta de concentració de la defensa del Castelló, basculada cap al centre i l’esquerra, va permetre que Enric Franquesa rematara de gust per la dreta del sector albinegre, sense rebre cap marcatge. Mentrestant la lluna creixent brillava vora la torre Marató, aliena al destí dels hòmens.

En l’últim sospir del partit, al minut 94′, una molt bona combinació dels albinegres va concloure en una passada de Paolo Fernandes a Adrián Lapeña que, lliure de marca, no va poder rematar a porta. Era una jugada paral·lela a la que havia produït el gol del Girona. Què va passar al bon jugador que és Adrián Lapeña? El cor té raons que el cervell no coneix. La lluna brillava fortament sobre el cel castellonenc.  Aquella indecisió del defensa Lapeña transfigurat en davanter hauria pogut acabar amb un final diferent.

La lluna estava vora la torre Marató. Potser ahir a l’escenari mític de Castàlia es va produir el naixement d’una nova expressió futbolística: “Estar a la lluna de Castelló”. Algú podria dir que el Castelló va a llunes, és a dir que està sotmés a la variació, als canvis, d’un partit a un altre. Però el Castelló fa un bon joc, i el que vindrà al final són els resultats. Cal tindre paciència i tenir els peus a terra. Dissabte va ser nit de lluna creixent, i sempre esperem la llum del nou dia.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.