08.02.2016 - 11:12
Costa d’assumir, però el Partit Popular va pagar 91,5 milions d’euros en instal·lacions de l’educació pública en Castelló de la Plana quan només havien de costar 79 milions. La diferència de 12,5 milions d’euros suposa un “sobrecoste PP” del 15,8%, que podien haver-se destinat a millorar altres centres, o a aconseguir unes ratios i/o plantilles més decents. En definitiva, a millorar la qualitat de l’educació que reben des de menuts a batxillers. En canvi, els nostres diners van acabar en butxaques lligades al PP.
Ignasi Garcia, portaveu de Compromís, afrima que “conegudes aquestes xifres, està clar que suposen un escàndol immens, justament per indiscutibles, ja que les planteja la Intervenció General de la Generalitat, integrada per funcionaris acreditats, gens sospitosos. Professionals que han treballat sobre els documents que queden de l’època PP”.
Alguns exemples trets del informe de la Intervenció General sobre obres fetes en la ciutat de Castelló:
>Bernat Artola: havia de costar 2,4 milions i es va pagar 3,37 (+40%);
>Isidoro Villaroya: havia de costar 4,1 milions i es va pagar 5,65 (+37%);
>Politècnic: havia de costar 8,8 milions i es va pagar 11,8 (+35%);
>Isabel Ferrer: havia de costar 2,09 milions i es va pagar 2,77 (+32%);
>Enric Soler i Godes: havia de costar 0,53 milions i es va pagar 0,65 (+24%);
>Manel Garcia Grau: havia de costar 4,14 milions i es va pagar 5,09 (+23%);
>El Pinar: havia de costar 4 milions i es va pagar 4,85 (+21%).
Ignasi Garcia se sorpren que “res d’això sembla preocupar a la líder ‘renovadora’ del PP, Isabel Bonig, ni a l’ex-consellera Ma. José Català, tan pendents des temes importants com el risc de ‘catalanisme’. És urgent que s’explicaren, perquè l’escàndol és descomunal i l’escarni a la ciutadania, especialment als votants del PP, és de llibre. Rus era un aprenent de poble en comparació amb el nivell d’aquesta gent que ha fos 1.129 milions. I la direcció del PP calla”.
Per Garcia, “El Partit Popular va organitzar l’empresa CIEGSA, segons ells per construir o reformar els centres educatius, una activitat que ja podia fer la Conselleria legalment i sense problemes. Així que havien altres raons menys explicables. Podria ser que hi hagueren directius nomenats pel PP que cobraven per no acudir a treballar?”
Segons les dades que ha fet públiques la Intervenció General, es van pagar 2.039,8 milions, un 36,07 % més car dels 1.304 milions que s’haurien pagat si les obres les haguera adjudicat directament la Conselleria pels 610 centres escolars construïts o reformats entre 2001 i 2014.
A aquests 735,8 milions cal sumar els 393,3 milions en interessos i despeses financeres assumides pels quasi 2.600 milions en préstecs i pòlisses de crèdit que CIEGAS va demanar als bancs pels impagaments del Consell. En total, un forat de 1.129 milions que pagarem entre totes i tots.
