28.11.2017 - 10:28
“El Pla General de Castelló, ara en redacció, plasma una nova manera d’entendre l’urbanisme que passa per la regeneració urbana, per retornar espais a la ciutadania, incorporar la perspectiva de gènere i apostar per la mobilitat sostenible”. Així ha definit l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, les línies estratègiques del nou model urbanístic que està impulsant el Govern municipal amb la redacció del Pla General, que triplicarà el sòl classificat com protegit respecte a l’anterior ordenament i reduirà un 70% el sòl urbanitzable.
L’alcaldessa ha fet aquesta afirmació en la presentació d’un document de síntesi del Pla General que reflecteix el consens aconseguit pels tres partits del Pacte del Grau (PSPV, Compromís i Castelló en Moviment), consens al que han convidat a sumar-se a les altres dues forces polítiques amb representació municipall (PP i Ciutadans). La primera edil ha estat acompanyada per la vicealcaldessa, Ali Brancal; el regidor d’Urbanisme i portaveu del Grup Municipal Socialista, Rafa Simó; el portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, i el de CSeM, Xavi del Senyor.
Marco, Simó, Garcia i Del Senyor han coincidit a reconèixer públicament “l’esforç, treball i dedicació” dels tècnics municipals que estan treballant en el nou Pla General, la democratització del document gràcies als processos participatius i la necessitat que compte amb el major consens possible.
Una altra de les claus del nou ordenament urbanístic serà la Infraestructura Verda per a garantir una utilització racional del sòl. Segons ha explicat l’alcaldessa de Castelló, “es tracta d’una xarxa interconnectada dels espais de major valor ambiental, paisatgístic, agrícola i cultural, que també té la seua projecció a escala urbana, que harmonitza els nous creixements garantint els objectius de protecció del territori per a crear espais de qualitat, inclusius i saludables per a la ciutadania”. Aquesta infraestructura verda és un dels principals elements diferenciadors del nou planejament urbanístic respecte al de l’any 2000, i ocupa prop del 70% del terme municipal.
Una aposta per millorar la qualitat dels espais urbans i del terme municipal en el seu conjunt, ha afegit Amparo Marco, que es tradueix a triplicar la superfície de sòl protegit (de 17 a 53 milions de metres quadrats) o reduir un 70% el sòl urbanitzable, com per exemple en Mestrets i Marjaleria. De fet, el creixement residencial es planteja per a cohesionar la ciutat i integrar els grups perifèrics i un desenvolupament de sòl industrial marcat per la reserva de terrenys per a la plataforma logística del Serrallo.
“Un urbanisme que transformarà Castelló en una ciutat més sostenible també des del punt de vista de mobilitat, amb més protagonisme de vianants i ciclistes gràcies a l’extensió de vies ciclopeatonals, reservant espais per a vianants i apostant per un ús més racional del cotxe privat amb el tancament de la ronda de circumval·lació o la incorporació de pàrquings dissuasoris, entre altres mesures”, ha apuntat l’alcaldessa.
Amparo Marco ha assenyalat també que aquesta versió inicial del Pla General Estructural també afronta un dels reptes urbanístics, i ambientals, de Castelló: la Marjaleria. Apostem per un desenvolupament urbanístic sostenible, un urbanisme bla, que minimitze impactes, que congele nous desenvolupaments i que recupere els valors naturals de l’espai amb el disseny d’un parc de marjal que pose en valor la biodiversitat de la Marjaleria, però també que dignifique la vida.
En paraules de la màxima autoritat municipal, “estem davant una proposta de Pla General realista, racional i sostenible que faça de Castelló una ciutat més verda, més amable, inclusiva, moderna i atractiva per a viure”.
Calendari tramitació
El regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó, ha avançat el calendari previst en la tramitació del Pla General. Així, ha explicat que el ple aprovarà al desembre la versió preliminar del Pla General Estructural, un dels dos documents que integren el Pla General, que eixirà a exposició pública durant 45 dies hàbils, període en el qual es podran presentar al·legacions.
Després de l’estudi de les al·legacions, el text modificat del PGE es tornarà a exposar al públic per un període de 20 dies hàbils i, paral·lelament encara que amb una diferència temporal de dos o tres mesos, s’exposarà el Pla d’Ordenació Pormenoritzada (POP), l’altre document que integra el Pla General i que ha d’adaptar-se a les directrius que es marquen en el Pla Estructural. La Conselleria de Vertebració del Territori haurà d’aprovar definitivament el Pla General Estructural i, posteriorment, el ple haurà de donar el vistiplau al POP.
Quan se supere aquesta tramitació, Castelló disposarà de nou de Pla General. El regidor confia que aqueixa aprovació es faça efectiva en un any des que s’inicie el procés. “Estem en el tret d’eixida d’una marató, així que encara ens queda molt per recórrer”, ha apuntat.
Simó ha explicat que amb aquesta tramitació “es pretén agilitar els tràmits i facilitar la consulta i participació ciutadana en els processos d’exposició pública”. El regidor d’Ordenació del Territori, que ha agraït “l’enorme esforç” de l’equip tècnic municipal que està treballant en la redacció del Pla General, també ha destacat “la capacitat de consens en el model de ciutat del que ens volem dotar, que s’ha plasmat en aquest document de síntesi i en el Pla General”.
L’edil Rafa Simó ha posat en valor la “democratització del Pla General amb els diferents processos participatius seguits, com els fòrums d’urbanisme Segle XXI, el procés de participació en els barris o les desenes de reunions mantingudes amb associacions, entitats, institucions, empreses, col·legis oficials, col·lectius de diferent índole, etcètera”.
Finalment, ha detallat els cinc blocs en els quals se sustenta el document de síntesi: la Infraestructura Verda, que sent les bases per a ampliar el Desert de les Palmes, projecta una pantalla verda en el Serrallo, el parc de l’Almalafa –entre el Palau de la Festa i el col·legi Blasco Ibáñez-, el nou Parc de la Marjal o la posada en valor de la xarxa de sèquies i de camins històrics; la Mobilitat Urbana; la classificació del sòl; els equipaments i dotacions i la Marjaleria.
“La proposta urbanística no cerca nous desenvolupaments, sinó dignificar i consolidar l’espai, reduir els impactes negatius sobre els valors ambientals i apostar per un urbanització blana que s’adapte a les característiques del territori”, ha conclòs el regidor Rafa Simó.
El portaveu de Compromís, Ignasi Garcia, ha expressat la seua “satisfacció” per poder avançar en un Pla General que compleix amb els acords del Pacte del Grau. “El Pacte del Grau planteja tres objectius en urbanisme: un canvi de model, fer el Pla General comptant amb la gent, i impulsar una oficina d’urbanisme que atenguera les necessitats, les consultes i els dubtes. I les tres coses es compleixen”.
Segons Garcia, “mai s’havia fet un procés tan participatiu i és evident que hi ha un canvi de model i en els usos de sòl, que ens permetrà tenir més infraestructura verda i, a més, serà el que ens pot permetre ampliar el Desert de les Palmes i cohesionar la ciutat”.
“Crec que aqueixa aposta decidida per cohesionar la part urbana servirà per a acabar amb el desenvolupament que es basava única i exclusivament en una bambolla que no ens ha portat a cap lloc. Aquest Pla General ens permetrà a Castelló arreplegar aqueixa capitalitat de l’àrea metropolitana que feia temps que Castelló havia perdut, perquè amb la intermodal i amb la reivindicació de les infraestructures necessàries anem a començar a atendre no solament les necessitats de la nostra ciutat, sinó també la de molts municipis dels voltants”.
El portaveu de Castelló en Moviment, Xavi del Senyor, ha expressat la necessitat que “el Pla General fóra realista especialment en termes ambientals” però ha insistit que “es tracta d’una declaració d’intencions que haurà de plasmar-se en el desenvolupament del Pla General Estructural i en el Pla d’Ordenació Detallada i, sobretot, a dotar de la inversió necessària les actuacions que permeten aconseguir aqueix escenari que volem per a la nostra ciutat”.
Del Senyor ha remarcat la importància que “el Pla General compte amb el màxim consens possible perquè és qui siga qui governe en els pròxims anys, aquests objectius del planejament han de ser compartits”.
