24.05.2021 - 23:24
Potser només un miracle podria haver evitar la fatalitat. Però en futbol els miracles i la sort no són una quimera. Al 45′ el bàlsam de la confiança va estar a punt de fer-se realitat per al Club Esportiu Castelló. Una pilota aèria, com vinguda del cel, va arribar al cap de Iago Índias, un defensa albinegre en funcions de rematador, i el baló va foradar la porteria de l’àrea defensada pel Rayo Vallecano. Només durant 15 segons el miracle es veia possible, perquè el Castelló serà un equip amb tantes limitacions com es diga, però on juguen 11 hòmens, al cap i a la fi uns hòmens iguals com els altres hòmens. Però la sort de l’error o del dubte difícilment afavoreix l’equip albinegre, i el VAR va anul·lar el gol per fora de joc en l’inici de la jugada. En l’inici de la jugada, apunteu-vos la dada, no en el final. Quines coses que té el futbol! La història es repetia.
Les forces dels orelluts i els resultats del Castelló arribaven molt limitades en aquest final de temporada, on hem tingut tres entrenadors. Després de la decepció, de l’esperança llançada per terra, en sis minuts de la segona part el Rayo Vallecano va tindre prou per a véncer a Castàlia, i per a liquidar l’esperança albinegra.
La lliga 2020-2021 ha sigut estranya i dura per a l’afició. Ja sabíem que el futbol és un joc on té un gran pes l’error humà. L’inoblidable Johann Cruyff deia que el futbol era un joc d’errors, i això ho deia ell, un dels futbolistes que més i millor ha tocat el baló de manera encertada. El problema del Castelló és que no ha sabut o pogut transformar en positius els errors dels altres, els dels equips amb qui s’ha enfrontat. Una imatge del partit enfront del Rayo és potser un exemple del que diem, on el capità del Rayo comet una falta contra Josep Señé, que està momentàniament amb els ulls tancats i no pot fugir de la pressió antireglamentària.
La propera temporada tornarem a Segona B, i a final de temporada celebrarem ser un club centenari. L’afició del Castelló viurà una vegada aquell sentiment primigeni que mantenen les aficions populars. Potser ara més que mai convé recordar que el Castelló va nàixer com un equip del poble, de la gent, sense l’aportació de cap líder visionari. El Castelló és de la gent de Castelló i avant, i si vam poder celebrar que havíem guanyat al València millor, per això el crit de la guerra simbòlica era “Pam pam orellut, el València ha perdut…”.
El futbol, a més de ser un joc d’errors, és també una de les activitats humanes on es viu de manera més intensa l’esperança. Perquè si un és del Castelló també ho és per la identificació amb el poble i amb la terra. Persistir és véncer. No és un tòpic per a l’afició albinegra. Segurament eixe esperit d’animació, tant a l’equip com d’animació a la mateixa afició és el significat profund del “Pam pam orellut”. Que tinguem sort!
