14.03.2021 - 00:59
El Club Esportiu Castelló, en la jornada 29 de la lliga de Segona divisió, va guanyar per 2 a 1 al Sabadell l’estadi Castàlia, i va pujar al divuité lloc en la classificació, de manera que abandona provisionalment la zona de descens, tot esperant el resultat de l’Alcorcón. L’entrenador Juan Carlos Garrido va optar per un 4-4-2, amb Jorge Fernández i Rubén Díez com a davanters. Els jugadors albinegres van eixir a la gespa de Castàlia amb braçalets verds, recordant les cintes de la romeria a la Magdalena que no s’ha pogut celebrar el 2021.
La sort va generar el primer gol dels orelluts, quan al minut 3 una centrada de Marc Mateu no va ser rematada per Rubén Díez, però sí desviada pel defensa Pierre Cormud, cap al fons de la xarxa de la porteria del Sabadell. Era el signe de la bona sort tantes vegades esquiva al conjunt albinegre. I diem això perquè al minut 7′ un altre autogol de Delgado, en contra del Castelló, va ser anul·lat per fora de joc de Guruceta, del Sabadell. El control defensiu va ser la norma de l’equip castellonenc, en una proposta futbolística sense control de la pilota. Sort que el porter Óscar Whalley va oferir un festival de parades, on cal destacar que al 35′ va aturar un baló en una acció invalidada per fora de joc.
En la segona part, al 49′ Rubén Díez, amb espai suficient, hauria pogut marcar el gol de la tranquil·litat. Però les emocions són llargues a Castàlia. Al 58‘ el davanter Jonathan Soriano va debutar en una Castàlia en silenci, i va substituir Jorge Fernández. El Castelló només va disparar tres vegades a porteria, d’un total de set xuts contra l’àrea contrària, i la possessió només va ser del 31%. Al 65′ un penal contra el Castelló podria haver destruït l’esperança de recuperació. L’empat podia haver desfet l’esperança de recuperació, però l’esperit de la no-Magdalena, una festa sagrada per al castellonerisme, surava pel Castàlia amb més força que qualsevol coronavirus.
Deu minuts després un defensa, Gálvez, i un mig centre, Carles Salvador, van entrar per dos defenses Moyano i Lapeña. La proposta implicava jugar amb tres defenses fixos –Índias, Gálvez i Delgado– i avançar Señé com a mitja punta. I el remei va funcionar. Només tres minuts després, en una mala eixida del Sabadell, el Castelló va recuperar la pilota, Soriano va centrar amb tècnica des de la dreta, Josep Señé va rematar suaument i el baló va passar sota el braç de Mackay. En la recta final, al 81, David Cubillas va entrar al camp per César Díaz, i Krhin per Rubén Díez. En aquell moment podríem haver gaudit d’una davantera formada per Cubillas i Soriano, pel valor castellonenc i la veterania catalana, però l’equip orellut es va dedicar a la contenció.
El Castelló ja ha aconseguit 8 victòries i arrossega 16 derrotes, podríem dir que el mal està curat només a mitges. El Castelló va mostrar una major concentració defensiva i més pressió competitiva, amb un futbol sense possessió del baló, buscant el desgast del contrari, i la proposta va funcionar. Sens dubte va ser una nit per a l’esperança.
