18.04.2019 - 19:37
La processó de divendres era tradicionalment una de les dues que se celebraven a la ciutat durant la Setmana Santa; l’altra se celebrava Dijous Sant –després va passar uns anys a fer-se dimecres, abans de desaparèixer– i hi desfilaven les imatges de la Dolorosa i de Nostre Senyor en l’Hort, totes dues de la confraria de la Sang, mentre que avui es traïen les imatges, també de la mateixa confraria, de la Soledat i el Crist Jacent. Ara, en canvi, totes dues han quedat refoses en una, a la qual, a més d’aquestes quatre imatges, ixen també les dues de l’altra confraria antiga, Pau i Caritat, que llavors no en tenia, i les de les dues confraries creades fa uns vint anys. El recorregut de la processó és el tradicional de la “volta de la vila”, plaça Major, carrer Colom, Enmig, Porta del Sol, Gasset, plaça de la Pau i carrer Major fins Arxiprest Balaguer, per on tornen a la plaça Major. Prèviament, cadascuna de les confraries ha vingut amb les seues imatges des de les respectives parròquies on les guarden, Medinaceli des de la Sagrada Família, Maria Magdalena des de Sant Vicent, Pau i Caritat des de la Trinitat, i la Sang des de l’església d’aquest nom, en la processó prèvia anomenada “El Trasllat”.
La confraria de Medinaceli és una associació molt recent, que té només uns vint anys de vida; durà la imatge titular del Crist de Medinaceli, i anirà acompanyada de l’Ordre Tercera Franciscana, que du un Jesús amb la Creu, i amb ells desfilen els Templers del grup escindit dels Cavallers de la Conquesta. Seguirà la Confraria de Santa Maria Magdalena, articulada fa també uns vint anys i justament al voltant d’aquests Cavallers, que custodien la imatge, obra de l’escultor Manuel Rodríguez, de Navaixes; tanta és la vinculació d’aquesta confraria amb els Cavallers que el seu emblema és una creu enmig del Penó de la Conquesta.
A continuació desfilarà la confraria Pau i Caritat, els orígens de la qual es troben a finals del segle XIX; duen dues imatges, molt recents, perquè durant molts anys hi han desfilat sense; per una banda, un Crist Crucificat de la parròquia de l’Esperança; per l’altra, una Pietat, feta els anys vuitanta del segle passat; i duen, a més, alguns dels símbols de la Passió, que ha estat des de sempre la seua característica principal.
I, finalment, la Sang, la confraria més antiga i prestigiosa, els orígens de la qual es remunten al segle XV, segurament a l’època de Sant Vicent, tot i que no es conserven documents anteriors al XVI. Aquesta confraria es divideix en tres estaments: el dels llauradors, que duen faixí blau sobre el fons negre de la vesta, i que porten l’efígie de la Soledat, una imatge del segle XVIII “de bastidor”, és a dir, que només tenen cara i mans, unides a una estructura de fusta en forma de creu. El segon braç és el del comerç, duen el faixí morat i porten la imatge de Nostre Senyor en l’Hort, obra de Tomàs Colon, de l’any 1940, en substitució d’una imatge anterior, destruïda durant la Guerra Civil. I el tercer braç, el dels llicenciats, antigament dels cavallers, amb faixí roig i duent la figura de la Dolorosa, una imatge amb anda i pali, a l’estil sevillà, obra de Joan Baptista Adsuara, igualment de l’any 1940. I tots tres braços units trasporten, enmig d’un gran silenci tradicional, el Crist Jacent, una bella i venerada imatge del segle XVII, que ha estat objecte d’algunes discusions sobre la seua paternitat, atribuïda per alguns a l’escultor granadí Alonso Cano, però que darrerament es considera més probable relacionar-la amb l’escola valenciana.
