Aquest divendres, a les 20 hores, començarà a recórrer els carrers de Castelló l’única processó pròpiament de Setmana Santa que se celebra a la nostra ciutat. Certament, queda un residu de processó penitencial durant la Tornada de la Magdalena, el tercer diumenge de Quaresma, quan hi desfilen penitents, “cuquerolles” i “carros” de tradició barroca, representant escenes de la vida de Santa Maria Magdalena. Però, pel que fa a la Setmana Santa pròpiament dita, aquesta de Divendres és l’única que es manté, tot i que al llarg del segle XX hi havia tingut una altra Dijous Sant, traslladada al Dimecres l’any 1969, en  la qual desfilaven els confrares de Pau i Caritat, sense imatges, i els passos de la Soledat i de Nostre Senyor en l’Hort.

Prèviament a l’inici de la processó, tindrà lloc el Trasllat, és a dir, el desplaçament del Crist Jacent des de l’església de la Sang a la catedral de Santa Maria, acompanyat per les altres imatges de la Confraria de la Sang; aquest Trasllat té lloc a les 19 hores, pel carrer Cavallers. I així mateix la resta de les confraries traslladen els seus passos des de les parròquies on tenen la seua seu: Santa Maria Magdalena des de la de Sant Vicent, Pau i Caritat des de la Trinitat, i Medinaceli des de la Sagrada Família.

L’ordre de la desfilada de les confraries és en sentit invers a la seua data de fundació: comença, doncs, la del Crist de Medinaceli, que du la imatge d’aquesta advocació, i va acompanyada de l’Orde Tercera Franciscana, que du una imatge d’altar, bastant discutible artísticament, del Natzaré. Segueix la confraria de Santa Maria Magdalena, vinculada estretament a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, que acompanyen la imatge de la santa penitent, vestits amb abillament medieval; aquesta confraria va canviar ja fa uns anys la més que discutible imatge original per una altra, obra de l’escultor de Navajas Manuel Rodríguez, i llueix el curiós distintiu que la caracteritza, el Penó de la Conquesta de Jaume I inscrit dins una creu.  Pau i Caritat, que tradicionalment no havia dut cap imatge, fa ja anys que es va dotar de dues, un Crucificat, provinent de la parròquia de l’Esperança, i una Pietat, obra de l’escultor Vicent Bernat; aquesta confraria té la particularitat que du com a acompanyament musical una banda de dolçaines i tabals.

I, finalment, arriba la Confraria de la Sang, que constitueix una processó per ella mateixa. Els seus tradicionals “cuquerolles” duen vesta i capirot negres, amb faixa de diferents colors, segons una divisió trial en braços, basada en les divisions de la societat estamental: roig per als llicenciats, morat per als industrials i blau per als llauradors. Duen quatre imatges, les dues de l’antiga processó de Dijous Sant i les dues tradicionals de la del Divendres: la Soledat, imatge de bastidor del segle XVIII, duta pel braç dels llauradors; el Nostre Senyor en l’Hort, obra de Tomás Colon, dels anys 40 del segle XX, amb el morat característic de la túnica i l’olivera natural incrustada en la peanya, i duta pel braç dels industrials; i la Mater Dolorosa, obra de l’escultor Joan Baptista Adsuara, feta també després de la Guerra Civil, seguint el model de les Mare de Déu sevillanes, i que és conduïda pel braç dels llicenciats. Aquestes tres imatges són acompanyades des de fa anys per les corals Resurrexit, Pentecosta i membres de la Vicent Ripollés.

Finalment, els tres braços es fonen en un per transportar la imatge més venerada de la ciutat, el Sant Crist de la Sang, una escultura del segle XVII, sobre l’autoria de la qual s’ha discutit molt, havent-se atribuït a Alonso Cano, tot i que finalment sembla més aviat obra de l’escultor valencià Joan Muñoz. El pas d’aquest Crist és tradicionalment seguit enmig d’un complet silenci.