27.03.2021 - 22:58
El Club Esportiu Castelló va perdre per 1 a 3 contra l’Espanyol, un club que no té res de barceloní i està domiciliat a Cornellà, en un dia que coincidia amb la festa religiosa del Divendres de Dolors, inici enguany de la no-Setmana Santa. El partit va començar amb bona sort per a l’equip albinegre, quan l’àrbitre al minut 13′ va assenyalar un penal, que Marc Mateu va tranformar en un gol per a l’esperança.
Podíem esperar, des d’eixe moment, un Castelló concentrat en intensos replegaments defensius, d’acord amb la proposta de joc de l’entrenador Juan Carlos Garrido. Se’m va acudir pensar en el gran entrenador Helenio Herrera, considerat com l’inventor del catenaccio, que anomenaríem forrellat en valencià, un sistema futbolístic amb l’esquema del 3-4-3, però on tots els jugadors defensen, quan ataca l’equip rival.
Però el “forrellat” del conjunt de Castàlia estava despassat. Ahir era un dia de Dolors, i de poques passions. A la treta d’un còrner, López va rematar de cap i, sense marcatge, va empatar l’encontre. Tres minuts després, el defensa albinegre Iago Índias, que ja tenia una targeta groga, va voler rebutjar el baló, a Dimata ni el va mirar, i de fet va amagar la cama, per indicar que no volia donar un colp de peu sense pilota, i l’àrbitre el va expulsar. Veient el vídeo no es pot creure que el defensa albinegre vulga agredir el jugador de color en un moviment del baló sense perill. La imaginació em va fer evocar de nou una frase del gran Helenio Herrera: «Amb deu es juga millor que amb onze». Deixant de banda la ironia, per a jugar bé amb deu les aportacions dels jugadors s’han de multiplicar per dos.
L’empat i l’expulsió van desmuntar el joc dels albinegres, que només van xutar dues vegades entre els tres pals de la porteria de l’àrea de l’Espanyol. Els gols de l’equip domiciliat a Cornellà es van generar per errors importants en els marcatges en zona.
El segon gol de l’Espanyol al minut 32′, obra de Sergi Darder, va ser un exemple de desgracia i de falta de concentració. Els de Cornellà atacaven amb tres hòmens i un mitja punta, mentre que el conjunt orellut tenia situats cinc defenses i dos migcampistes. El baló el va elevar de cap un defensa del Castelló, el jugador contrari va toca la pilota cap arrere i els defenses albinegres no van eixir a protegir -la, quan podien fer-ho. Un migcampista, Darder, va afusellar sense oposició.
A l’inici de la segona part, al 49′, el mediocre Darder va marcar el tercer gol i la sentència del dia de Dolors. De nou els orelluts tenien superioritat numèrica, amb quatre defenses i dos migcampistes. La pilota es va passejar per davant de dos defenses albinegres, que no van poder tocar el baló, i el mateix Darder, que no és justament el millor futbolista del mon, va marcar lliure de marcatge. El problema de nou era la manca de pressió del conjunt albinegre.
Segurament l’Espanyol de Cornellà, clar aspirant a l’ascens a Primera, és un conjunt tècnicament superior al Castelló, però això no vol dir que el conjunt albinegre no tinguera opcions d’aconseguir un millor joc i resultat. No és cert que l’Espanyol es dedicara purament a atacar, de fet va cometre 16 faltes contra els orelluts, cinc més que els de Castàlia. Després de quatre partits sense perdre, el Castelló torna a la posició 19, amb 30 punts, en zona de descens.
