21.02.2017 - 10:13
El procés participatiu en els barris del Pla General de Castelló ha abordat la seua última reunió amb l’estudi de la zona Raval-Crémor i carretera l’Alcora, on es projecta la reordenació de l’entorn de l’estació intermodal, a la qual es dotarà d’un pàrquing per a més de 250 vehicles; l’ampliació del col·legi Jaume I; el desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec i es dissenyen tres passos que permeten connectar tots dos marges del riu.
La reunió ha comptat amb la presència de l’alcaldessa de Castelló, Empare Marque; la consellera d’Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador; la vicealcaldessa, Ali Brancal, i els regidors Rafa Simó, Antonio Lorenzo, Verònica Ruiz i José Luis López. Quant a les explicacions tècniques, han sigut Fernando Calduch, coordinador de Desenvolupament de la Ciutat, i Consol Leal, la cap de Planejament Urbanístic els encarregats de realitzar-les.
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha destacat la participació en aquest procés que durant dos mesos i en 17 reunions ha acostat el Pla General als barris. Marco ha subratllat la “importància estratègica de la zona Oest para tota la ciutat després d’anys d’abandó” i ha recordat que parteix dels fons europeus de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible (EDUSI) contribuiran a desenvolupar i cosir a la ciutat.
Per la seua banda, la consellera María José Salvador ha felicitat l’Ajuntament de Castelló pel procés participatiu per a elaborar el Pla General i ha assegurat que “és un espill en el qual mirar-se” perquè contribueix “a compartir amb els veïns quins model de ciutat i de barri es vol”. Salvador ha afegit que “demostra la sensibilitat i voluntat del Govern Municipal de compartir el model de ciutat”. Tant l’alcaldessa com la consellera han coincidit que aquest procés participatiu “ha tret el pla general dels despatxos per a acostar-ho a la ciutadania”.
El planejament urbanístic preveu la reordenació de l’entorn de l’estació de ferrocarril des d’un punt de vista urbanístic, d’equipaments i de mobilitat tenint en compte que es tracta d’un enclavament d’interès provincial. Així, es projecta la reserva d’espai per a un aparcament amb capacitat per a més de 250 vehicles al costat del camí Crèmor. Quant a la mobilitat, l’avinguda del Pintor Oliet articularà la mobilitat ciclista i per a vianants i de transport públic amb el desenvolupament del conegut com a bulevard de la Plana. La millora de l’entorn de l’estació de tren també inclou l’ampliació de la parcel·la que actualment ocupa el col·legi Jaume I.
Unes altres de les actuacions destacades en aquest àmbit d’actuació es refereix al desenvolupament d’un parc de ribera al costat del riu Sec, en el marge dret, similar al que ja existeix a l’altre costat “de manera que convertim el llit en un eix vertebrador al llarg del seu recorregut per la ciutat i no d’una barrera natural com ara ocorre”, segons ha destacat el regidor d’Ordenació del Territori, Rafa Simó.
Amb l’objectiu de vertebrar els barris a banda i banda del riu, afavorir la integració i l’ús d’equipaments i serveis, també es projecten tres nous passos per a connectar tots dos marges: dues passarel·les ciclistes i per a vianants que connectaran la zona verda ja existent i la projectada en el Pla General i un pont. Els veïns i veïnes assistents han mostrat opinions diverses sobre aquesta nova connexió, alguns mostrant-se a favor que solament siga ciclista i per a vianants i uns altres reivindicant també el pas de vehicles.
A més, es defineix una unitat d’execució denominada Crèmor, de 217.771 metres quadrats, en la qual es definirà el seu desenvolupament detallat amb la definició de la xarxa viària i els equipaments per a la zona. Aquesta unitat inclou un pla especial, ja iniciada la seua tramitació, que permetrà obtenir el sòl per a desenvolupar el parc de ribera del riu Sec i sòl dotacional per a atendre a les necessitats dels barris. Precisament el desenvolupament detallat d’aquest sector i els seus terminis d’urbanització han sigut algunes de les qüestions més repetides al costat de la millora de dotacions dels habitatges ja existents, com a clavegueram, enllumenat o millora de vials.
També s’estableix una altra unitat d’execució denominada Joan de Vora Riu, de 35.146 metres quadrats, que consolida els habitatges existents en la zona i les classifica com a sòl urbà a la qual s’haurà de dotar dels serveis i les infraestructures que requerisquen.
