28.10.2020 - 16:55
Els regidors d’Habitatge i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló, María Jesús Garrido i Fernando Navarro, han presentat aquest dimecres el diagnòstic del Pla Estratègic d’Habitatge, un full de ruta que té l’objectiu de mobilitzar els habitatges buits de grans propietaris, regular el preu del lloguer, ampliar el parc públic per a cobrir la demanda social existent i impulsar la rehabilitació com a motor econòmic.
La regidora d’Habitatge, María Jesús Garrido, ha explicat que el treball donat a conèixer és un primer avanç d’un Pla Estratègic que ha elaborat la cooperativa Espacio Común i que s’espera que estiga finalitzat al desembre. Contempla una minuciosa radiografia del parc residencial de la ciutat, tant en oferta d’habitatge com demanda, amb dades recaptades de l’Institut Cartogràfic Valencià, Cadastre, Padró Municipal, Censos de Població d’Habitatges, índex de preus del lloguer, i xifres dels departaments d’Urbanisme, Benestar Social i Habitatge i de la concessionària de l’aigua. Ha informat que, segons l’estudi, Castelló compta amb 87.581 habitatges familiars, 11.999 en lloguer (15% del total), 13.000 deshabitades (16%), 4.300 són de grans propietaris i 696 són habitatges públics. De les 4.300 de grans propietaris, 1.500 són de fons voltor.
Ha assenyalat que hi ha una necessitat de 4.260 habitatges socials i ha lamentat que el percentatge de cases desocupades supera al de lloguer. Per això, ha ressaltat que el repte de la Regidoria és garantir la cobertura de 3.500 habitatges socials en els pròxims 4 anys. “A Castelló hi ha 13.000 habitatges en desús i tancades que són utilitzades pels fons voltor per a especular amb el preu del lloguer”, ha asseverat.
Sobre aquest tema, ha esmentat les accions que plantegen des de l’Ajuntament i en col·laboració amb altres Administracions per a ampliar la cobertura d’habitatge assequible. Així, ha indicat un increment d’un 50% de l’IBI a les cases de grans propietaris (amb més de 10 possessions) que porten un any en desús d’acord amb la Llei de Funció Social de l’Habitatge de la Generalitat; i la regularització del preu del lloguer en zones tensionadas com el Raval Universitari sobre la base de la pròxima llei estatal d’habitatge, que permetrà als ajuntaments controlar preus del lloguer amb zones molt afectades per l’especulació i que s’espera per a dins de quatre mesos. La Regidoria també preveu incrementar el parc públic d’habitatge amb el pla de compra municipal que ara està en tràmit o el decret de tanteig retracte. Garrido ha subratllat també que s’activarà una nova bossa de lloguer social amb incentius de 1.500 euros per als propietaris que cedisquen un pis (més 3.500 per a sufragar desperfectes).
Per part seua, el regidor de Transició Ecològica, Fernando Navarro, ha ressaltat que el Pla Estratègic d’Habitatge entronca en l’Estratègia de Regeneració Urbana presentada a l’abril per la Regidoria i evidència la necessitat de la rehabilitació de la ciutat per a millorar les condicions del parc immobiliari per la seua antiguitat i incidir en la lluita contra el canvi climàtic des de l’eficiència energètica. Ha afirmat que, segons el treball, la mitjana dels habitatges de la ciutat són de 1971, sent la del centre de 1950, i que 7.000 habitatges requereixen una rehabilitació urgent. D’aquestes, 1.000 es troben en estat ruïnós, ha afegit.
Navarro ha informat que el Pla Estratègic planteja una inversió anual (entre Administracions i iniciativa privada) de 7 milions en 675 rehabilitacions fins a arribar a les 7.000 necessàries en 10 anys. La inversió en una dècada ascendiria als 80 milions. En aquests moments està en marxa el ARRU en el barri de la Guinea, que reformarà 120 habitatges municipals amb un cost de 1,6 milions.
El regidor ha afirmat que es tracta d’un programa ambiciós però recorda que el nou Pla General i la nova situació socioeconòmica i els fons de reconstrucció de la UE situen a la “transició urbana i ecològica” com a palanques de la reconstrucció econòmica. Ha asseverat que es donen les condicions i que existeixen les eines legals per a impulsar-la, com la possibilitat de crear un registre de rehabilitació i edificació o la posada en marxa de la figura d’agent rehabilitador, per la qual l’Ajuntament podria impulsar una rehabilitació en un edifici i carregar l’inversió amb quotes d’urbanització.
