05.03.2016 - 17:09
Com tots els anys, al llarg de les Festes, recollirem les impressions dels espectacles pirotècnics, tant mascletades com castells de focs, dels nostres habituals col.laboradors Manuel Carceller i Jordi Querol.
Divendres, 4 de març. 23 hores. Castell de focs al PAI Gumbau, a càrrec de Pirotècnia Gironina.
CASTELL DE QUALITAT
Vam assistir a un nou espectacle de qualitat en la recta final de la Magdalena del 2016. El castell de Gironina va ser un exemple de treball en diverses zones del cel, des de la part inferior, a la central i la superior. Els esclats de figures com garlandes, espirals, cors o flors es van combinar molt bé amb el llançament de bengales i carcasses, formant figures i combinacions.
S’hi mantenia l’efecte dels llums després dels esclats de les carcasses. Cal destacar la gamma de canvis de color de les grans carcasses japoneses i esfèriques, presents des del primer moment de l’espectacle. Les sèries de palmeres van ser extraordinàries i molt ben combinades amb llums de perles de color. La fase final, acumulativa, en canvi va quedar una mica pobra i va confiar excessivament en un remat de trons, com és costum als darrers anys.
Dissabte, 5 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Cinquena jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Altura, d’Altura. Durada: 6’ 15’’.
MASCLETÀ D’ALTURA
Hem recuperat este joc de paraules, que ja hem utilitzat en alguna ocasió anterior perquè, una vegada més, esta pirotècnia va mostrar una gran força en la seua execució, fins al punt que, en la nostra opinió, s’ha col.locat com una seriosa competidora de la pirotècnia Germans Ferrández a l’hora d’aconseguir la victòria en el concurs. Tot això, evidentment, a l’espera del que puga fer la
darrera pirotècnia a llançar, que serà Peñarroja.
La mascletà d’Altura va tindre en tot moment un clar sentit del “crescendo”, tant a nivell terrestre com aeri, i sobretot de la combinació dels dos focs. Si no fóra per l’excés dels xiuladors –insistim, una vegada més, en la seua no necessitat en alguns moments—, hauria combinat encertadament un inici aeri bastant
correcte, uns terratrèmols a terra que van assolir uns resultats finals de gran potència, i un correcte final aeri. I esta va ser l’única objecció que li podem fer a la gran mascletà, que el seu final va ser correcte, però no va tindre l’espectacularitat que ens feia pensar, i desitjar, el nivell en què s’hi havia mogut fins aleshores. Qualificació: 8
Dijous, 3 de març. 23 hores. Castell de focs al PAU Gumbau, a càrrec de Pirotècnia Germans Ferrández.
PALMERES, PER FI!
Finalment, vam assistir a un castell de focs com tocava en la Magdalena del 2016, amb les seues carcasses japoneses, esfèriques, les seues sèries de palmeres i un final digne d’un espectacle semblant, en una ciutat com Castelló. Ens preguntem si l’assignació atorgada per la Junta a l’empresa era semblant a la que va tindre el castell del dia anterior; perquè, si era així, és de mal entendre.
Els inicis del castell ja van comptar amb més grans carcasses que tot el del dia anterior; entre altres raons perquè aquest no en va tindre cap. Ja s’enyoraven les sèries de carcasses flor, les bicolors i tricolors, i les grans carcasses esfèriques amb canvi de color. El llançament simultani de llums verdes i roges amb petites carcasses obertes com ventalls va ser un moment bonic i encertat. Les palmeres daurades van estar molt aconseguides, llançades primer una, i després en sèries de dos, tres i sis.
No direm que aquest espectacle dels Germans Ferrández fóra res de l’altre món, simplement era un castell correcte, acceptable, digne. Si li hem de posar algun però, seria el fet dels petits talls de ritme entre les diverses parts, en alguns moments de massa segons; i ja se sap que, en pirotècnia, alguns segons de més poden ser una eternitat.
Divendres, 4 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Quarta jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Reyes Martí. Durada: 5’ 58’’.
MASCLETÀ CLÀSSICA
No podem dir que no fóra esta una mascletà totalment correcta, que ho era, però potser li va faltar una certa innovació i experimentalisme. Els trons combinats amb perles verdes del principi van donar pas als coets xiuladors amb més coeteria de color verd, amb un sentit progressiu d’intensitat.
La fase dels masclets terrestres es va combinar amb el foc aeri dels xiuladors i els esclats de color. I al remat, després dels trons, vam contemplar una gran volcanada de coeteria aèria de perles verdes. Segurament, va ser un espectacle massa clàssic, previsible, com seguint l’esquema d’”allò que ha de ser una bona mascletà”. Però clar, justament per això li va faltar alguna cosa de més. Puntuació: 7.
Dimecres, 2 de març. 23 hores. Castell de focs al PAU Gumbau, a càrrec de Pirotècnia Caballer FX.
DECEBEDOR CASTELL
La gent va anar amb il∙lusió a vore el primer castell d’esta Magdalena, però la veritat és que va eixir ben decebuda. Confiàvem que, en haver eliminat dos dels tres espectacles de l’antiga “Nit de Foc”, s’haurien concentrat en el que quedava el pressupost i, per tant, l’espectacularitat. Però no va ser així. En tota la nit no vam poder contemplar ni una gran carcassa japonesa, esfèrica, i les palmeres pròpiament dites van brillar, sí, però per la seua absència, suplides per imitacions amb sèries de soques i copes, llançades per separat.
Davant nostre va passar un autèntic catàleg de pirotècnia menor, que mantenia la gentada a l’expectativa d’un “ara sí”, que es veia una i una altra vegada decebuda pels fets. A penes si podem salvar alguna gran cabellera daurada, i en la fase central algunes espirals, flors i cors tampoc no massa reeixits, i copes de palmera amb perles, com dàtils… I el final va ser pobre, tan centrat en els trons que sovint recordava més una mascletà multicolor, és a dir nocturna, més que no un castell, ja que el soroll era totalment predominant sobre la llum i els esclats. Llàstima que duguera un nom com el de Caballer un espectacle tan fluix, sincerament.
Dijous, 3 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Quarta jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Gironina. Durada: 7’ 00’’.
BONA MASCLETÀ DE RITME LENT
Des del principi les carcasses de guspires van ser les protagonistes del foc aeri, llançades contínuament, combinades amb xiuladors i trons. Era un espectacle de soroll, sense la varietat del color. El millor va ser el “crescendo”, mantingut de forma estructurada al llarg de la mascletà, tant al terra com a l’aire. La progressió dels esclats dels masclets terrestres va ser correcta. I després, diferenciada per segons, vam sentir el terratrèmol terrestre, una mica lent, la qual cosa generava entre els espectadors una certa sensació d’avorriment.
El final va estar bé, en tres fases, on van aparèixer finalment, en el temps central, les volcanades de perles de color groc, amb un preàmbul i un remat de sèries de trons. Però, igual que va passar dimecres amb la dels Germans Ferràndiz, tampoc no va assolir la gran espectacularitat que molts desitjaríem que tinguera el remat necessari per a una gran mascletà de Magdalena. Puntuació: 8.
Dimecres, 2 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Tercera jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Germans Ferrández, d’Alacant. Durada: 5’ 37’’.
UN AUTÈNTIC TERRATRÈMOL
Finalment, una mascletà “com Déu mana”. Després d’un inici amb coets de perles roges i verdes, combinats amb trons, s’ha passat a un intermedi de soroll, amb xiuladors i més trons. Les dues fases inicials s’han tornat a repetir, amb més soroll i un remat conclusiu. Llavors ha començat la fase de soroll terrestre, on els masclets han donat pas a un autèntic terratrèmol terrestre espectacular, el millor de la mascletà i el millor del que portem de Magdalena; però el més destacable ha estat que els esclats aeris dels xiuladors han tingut un augment d’intensitat, seguint el crescendo, i no com tantes vegades, que els xiuladors sense progressió molesten més que no ajuden a l’efecte general.
El terratrèmol, que ha generat una fumera quasi sòlida, de tan intensa, ha enllaçat amb les sèries de trons, l’intermedi de moderades volcanades de coets de colors i els remats de soroll. Només li ha faltat fer durar més temps els efectes, que en si eren bons; hauríem arribat a l’excel.lència en pirotècnia. Puntuació: 8’5.
Dimarts, 1 de març. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Segona jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Caballer FX. Durada: 7’ 25’’.
CORRECTA MASCLETÀ DE CABALLER
La veritat és que el cognom Caballer encara vol dir alguna cosa, en el món de la pirotècnia. I, certament, la mascletà d’ahir dimarts va ser la millor que hem vist per ara en les festes. I això val no només en relació a la primera del concurs, la que es va llançar dilluns, sinó també per a la d’exhibició de dissabte; però això sense ser tampoc un espectacle rodó.
L’inici i la primera part va ser bona, amb diverses fases variades. De primer vam vore carcasses de perles grogues que van donar pas a trons, amb perles verdes, roges i els primers xiuladors, després més trons amb roncadors i xiuladors combinats, i perles verdes amb més trons i xiuladors. La mascletà va guardar bé una constant evolució i un crescendo. Els efectes de la part central, amb la coeteria aèria en plena expansió, la tronada a terra avançant potent i els primers fums de colors de la Magdalena, verd, groc, roig, taronja, van ser el millor de l’espectacle. Tot i els xiuladors; ai eixos xiuladors llançats innecessàriament fora del seu context real!.
Però a la culminació li va faltar força i durada. Va fluixejar, sense que vulguem dir que fóra tampoc dolenta. Com va mantindre en tot moment un fil de coeteria, que ja hem qualificat d’innecessari, l’enllaç del terratrèmol terrestre amb l’esclat aeri va quedar una mica deslluït, i la veritat és que la combinació de successius finals aeris i terrestres tampoc no va aconseguir el suficient volum sònic, que haguera calgut per rematar un espectacle excel∙lent. El concurs ha entrat en la fase de l’emoció. Puntuació. 7’15
Dilluns, 29 de febrer. 14 hores. Plaça del Primer Molí. Primera jornada del XXII Concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Tomàs, de Benicarló. Durada: 7’ 15’’.
TOMÀS OBRE EL CONCURS
El concurs de mascletades d’enguany s’ha obert amb un espectacle discret, sense ser allò que diríem “res de l’altre món”. L’inici, amb efecte digital de sèries d’esclats a terra, seguit per bones volcanades de perles verdes i roges, semblava prometre més. Però de seguida ha començat a usar i abusar dels xiuladors sense progressió, un detall que marca sempre un plus de qualitat. El cas és que, sobretot, ha mesclat en estranya confusió tota mena d’elements, sense diferenciar massa els temps de protagonisme del foc aeri i el terrestre. Era una estranya amalgama que buscava potser l’aplaudiment fàcil de l’espectador, però sense cap ordre i amb un crescendo poc estructurat
El final -millor hauríem de parlar dels diferents finals successius- ha estat acceptable, però sense cap espectacularitat ni novetat especials. El terratrèmol terrestre ha donat pas a volcanades de color, de nous esclats terrestres i de la sèrie de trons final. Ha estat una mascletà sense el ritme progressiu que diferencia el que és bo del que és excel∙lent. Puntuació. 6.
Dissabte, 27 de febrer. 12 hores. Plaça del Primer Molí. Anunci oficial de festes i mascletà. Pirotècnia Turís, de Torís. Durada: 5’5 minuts.
FREDA MASCLETÀ INICIAL
L’any 2015 la mascletà de Pirotècnia Turís va aconseguir el premi del XXI concurs de mascletades Ciutat de Castelló. Esta empresa ha estat, doncs, l’encarregada d’obrir el foc magdalener del 2016.
Sempre havíem suggerit que el llançament inicial dels trons commemoratius de l’aniversari de la renovació de les festes de la Magdalena, des del 1945, es podia de manera més dinàmica i variada, amb sèries de trons, i no amb una monòtona successió d’esclats. Per fi, en la Magdalena 2015 Pirotècnia Peñarroja ho va poder realitzar, i en la que ara comencem també s’ha fet.
A l’inici, la mascletà ha tingut una barreja trons i de coeteria aèria de perles verdes o roges. El foc aeri s’ha combinat amb xiuladors, que no han tingut un sentit progressiu de creixement, de manera que la impressió era poc viva, un poc monòtona. El terratrèmol de l’artilleria terrestre ha sigut bo, i ha donat pas de nou a més esclats aeris. El millor s’ha reservat per a la fase final, en diverses fases, amb esclats de volcanades de color roig al cel, combinades amb esclats terrestres i més coeteria final. L’efecte general, en la nostra opinió, era millorable. Cal pensar que ha durat poc per a la mitjana de les mascletades inicials. Caldria haver esperat més, sens dubte, de la mascletà inicial de la Magdalena.
Ens alegrem que la integració dels trons commemoratius, en la fase inicial, va camí de ser un fet en tots els anuncis pirotècnics de festes. Confiem que, un any més, el nivell de les mascletades que es llancen a Castelló siga excel·lent i digne de resistir qualsevol comparança amb unes altres ciutats valencianes.
.
