El Castelló, al minut 15′, va tindre una primera ocasió en un xut arran de gespa, amb la  cama dreta de César Diaz, que va obligar el porter Mackay a fer una bona intervenció. Una centrada de César a dos albinegres desmarcats potser hauria sigut una millor opció. Però  estava clar que dissabte el bon joc del Castelló provenia de l’aire i no del terra.

Al minut 34, Marc Mateu -entre cinc defenses- va xutar bé, però Mackay va aturar. Al 44′, Guillem Jaime, des de fora de l’àrea, va disparar amb efecte i va estar a punt de sorprendre el porter. En el primer minut afegit a la primera part un córner servit per Marc Mateu, des de la banda esquerra, va ser rematat per Satrústegui, vora el pal dret de la porteria, davant un sol defensa local, perquè tota la resta de sabadellencs estaven concentrats al pal esquerra. Una vegada més es va demostrar el principi futbolístic que els córners llançats cap al pal més llunyà de la porteria són mig gol. Era el fruit dolç de la nit.

En la segona part, al 48′, Marc Mateu va llançar un nou córner, la pilota va anar volant dolçament pel cel de Sabadell, i Zlatanovic, vora el punt de penal, la va rematar de cap, però Mackay va desviar el baló. Al 77′ un altre córner llançat des de la banda esquerra va rebotar en les mans del porter i Gálvez va buscar un xut a prop de la gespa. En la segona part, un plantejament massa defensiu va fer que el Castelló confiara només en cel per mantenir un bon resultat.

El partit va demostrar un manament amarg del futbol: Fins a l’últim minut hi ha joc. Al 93′, en un generós temps de descompte, el defensa esquerre del Sabadell des de lluny va centrar el baló, Néstor Querol, un migcampista que havia eixit com a refresc, va rematar de cap a dins de l’àrea del Castelló, Satrústegui -l’autor del gol albinegre- va refusar també de cap i el baló màgicament va arribat a la cama esquerra del mateix Querol, un jugador nascut a Castelló que juga al Sabadell, que va xutar la volea de la seua vida i va produir l’empat. Era el segon gol psicològic de la nit.

El resultat va fer palés dos principis futbolístics: la dolçor del joc aeri anul·la les defenses i l’error en el futbol és un fruit amarg. La Plana Alta, com Xixona i l’Alacantí, és comarca de torró. Passarem el Nadal menjant els nous torrons albinegres que promou el club, perquè l’esperança sempre és dolça. Bon Nadal.

The post Un Castelló dolç i amarg empata a Sabadell (1-1) appeared first on VilaWeb.