17.07.2018 - 15:15
L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, considera que els canvis anunciats pel Govern central en les competències municipals, després de les retallades de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, permetran als ajuntaments millorar l’atenció a la ciutadania. “Els Governs municipals hem demostrat solvència i capacitat de gestió per a solucionar els problemes de la ciutadania i no podem ser castigats per ser eficaces i millorar l’atenció i els serveis públics essencials”, diu.
La ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, ha anunciat l’elaboració i presentació d’una llei de mesures urgents per a retornar als ajuntaments les competències que els van ser retallades durant la crisi amb la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local de 2013. Batet considera “desproporcionat” el “atac” que van patir els ajuntaments per part del Govern del PP durant la crisi.
Marco considera que la reforma local de l’anterior Govern va reduir de forma notòria l’àmbit d’autonomia dels municipis i va asfixiar la seua capacitat econòmic i pressupostària per a abordar serveis i projectes públics. “L’Ajuntament de Castelló ha demostrat que compleix amb el control pressupostari i l’ajust del deute, per la qual cosa pot assumir projectes relacionats amb la qualitat de vida ciutadana”, ha apuntat.
L’alcaldessa de Castelló comparteix el criteri de la ministra, en el sentit que “cal impulsar una reforma en profunditat de l’administració local”, encara que la falta d’una majoria parlamentària pot frustrar el canvi legislatiu. Mentrestant, considera que el Govern ha de plantejar mesures urgents per a recuperar competències i permetre que els municipis amb superàvit pressupostari puguen dedicar-ho no solament a despeses d’inversió, sinó també a la millora dels serveis públics essencials per als ciutadans.
L’Ajuntament de Castelló va tancar l’exercici de 2017 amb un superàvit de 17 milions d’euros. No obstant açò, les restriccions establides pel Govern del PP han limitat la capacitat de gestió municipal i només han permès derivar una part a les denominades inversions financerament sostenibles, mentre que una altra part del romanent ha sigut destinat obligatòriament a l’amortització del deute municipal, que en els últims tres anys ha baixat del 80 al 29% sobre els ingressos corrents.
