L’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha aportat les dades d’un mostreig realitzat per tècnics municipals que certifica que la pràctica totalitat dels immobles residencials de la capital ha pagat en 2018 menys IBI respecte a l’any anterior. Marco ha destacat que les polítiques fiscals del Pacte del Grau han suposat un alleujament fiscal d’uns 9,8 milions d’euros a la ciutadania en el cobrament de l’IBI urbà i rústic.

Eixa és la quantitat que s’hauria pagat de més si el Govern municipal haguera deixat els tipus impositius com estaven fins a 2015, amb el govern del PP. En canvi, el Govern municipal ha impulsat una reducció del coeficient de l’IBI en els dos últims anys, que ha passat del 0,7875% al 0,69%. El descens ha sigut d’un 12%. De forma paral·lela s’ha sol·licitat una doble reducció dels valors cadastrals, que descendiran un 15% després de les dues peticions realitzades davant la Direcció general del Cadastre.

Com a exemple, ha assenyalat que un habitatge amb una base liquidable de 100.000 € va pagar 787 € per l’IBI en 2015 i ha pagat 690 € en 2018. La baixada de l’IBI ha sigut generalitzada. La pràctica totalitat dels habitatges dels sis districtes han vist en els seus rebuts com baixava la quantitat a pagar. Un gràfic exhibit en la roda de premsa ha permès comprovar l’escalada d’increments propiciada pel PP en els seus governs entre 2000 i 2018.

“En aquest Govern municipal hem baixat la recaptació de l’IBI i hem mantingut la suficiència financera i pressupostària de l’Ajuntament. Hem demostrat que es podien gestionar les finances municipals d’una altra manera. Som sensibles amb la realitat econòmica de les famílies i hem ajustat la política fiscal al context econòmic. Al mateix temps que hem garantit la capacitat de l’Ajuntament per a finançar els projectes i serveis relacionats amb el benestar de la ciutadania”, ha dit Marco.

El regidor de Gestió Municipal, Antonio Lorenzo, ha aportat altres dades que constaten la baixada de la pressió fiscal a Castelló en els tres anys de govern del Pacte del Grau. El Rànquing Tributari dels Ajuntaments Espanyols, un informe anual elaborat per l’Agència Tributària de Madrid, assenyala que la ciutat de Castelló ha passat del lloc 32 en 2014 al lloc 38 en 2018 en el llistat de l’esforç fiscal absolut per l’IBI.

Tant Marco com Lorenzo han recalcat que les reformes fiscals han tingut l’afany de reactivar l’activitat econòmica. En eixe sentit, s’ha baixat també l’IBI de rústica, per a afavorir l’activitat agrícola i reconstruir el cinturó verd de la ciutat. Un propietari mitjà pagava 607 en 2008 i ara paga 350 euros. L’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ha passat del 4% al 3,5% per a ajudar a reactivar el sector de la construcció i la rehabilitació. També ha descendit la taxa d’ocupació de via pública de taules i cadires per a ajudar al sector de l’hostaleria.

“Continuarem treballant fins a 2019 per a ajustar la fiscalitat a la butxaca de la ciutadania”, ha significat Marco, que ha destacat que la baixada d’impostos s’ha aconseguit al mateix temps que es retallava el deute del 80 al 20% sobre els ingressos corrents, es mantenia un ritme inversor amb licitacions de projectes per valor de 30 milions d’euros i s’aconseguia una injecció de fons europeus de 20 milions d’euros.

Lorenzo ha destacat la creació del Consell Municipal d’Inspecció, que, entre altres objectius, té el de lluitar contra el frau, així com l’engegada d’un pla biennal de control tributari, que pretenen contribuir al fet que “paguen tots els ciutadans, perquè tots els ciutadans paguen menys”. L’edil de Gestió Municipal ha destacat també l’increment fins al màxim legal de les bonificacions culturals, socials i mediambientals en determinats imposts i taxes.