“Som conscients del problema en la zona que és conseqüència d’un desordre urbanístic que s’arrossega des de fa dècades. El PP òbvia en la seua moció els elements jurídics mes importants per a abordar la reparació de la canonada. Una actuació així no ha portat mai a terme i planteja un dilema jurídic de gran magnitud”, subratlla el portaveu de Podem-EUPV, Fernando Navarro, que afegeix que tampoc esmenta els treballs i tramites que realitza l’Ajuntament “per a afrontar aquesta actuació, solucionar els problemes urbanístics que s’arrosseguen des de fa dècades i millorar els tres usos de la zona: residencial, ambiental i agrari”.

“L’Ajuntament està compromés amb la Marjaleria, i exemple d’això són els 5 milions en inversions realitzades en els últims anys per a incrementar l’evacuació d’aigües, que supera els requisits establits en el Pla antiinundacions de la Comunitat Valenciana (Patricova), o la millora d’alguns dels principals camins de la Marjaleria com la Ratlla o la Fileta”, ha indicat la portaveu del PSPV, Patrícia Puerta.

El portaveu del Grup Municipal de Compromís, Ignasi Garcia, ha reivindicat que “la problemàtica en la Marjaleria és perquè té una idiosincràsia particular, i el PP no pot estar obviant aquest marc jurídic per un simple fet propagandístic”. Garcia, a més, també ha assenyalat que “l’aprovació del Pla General serà una oportunitat per al seu veïnat per a regularitzar i adequar la seua situació”. Així mateix, el també segon tinent d’alcalde recorda que “l’Ajuntament no hem parat de fer inversions en la zona per a millorar les condicions i escoltar les seues necessitats i reivindicacions, però hem de tindre compte tots els seus usos tant el residencial, l’agrari, i el respecte al medi natural que representa per a la nostra ciutat”.

L’esmena exposa que la problemàtica esmentada pel PP no ha sigut resolta fins al moment “no per una qüestió de capacitat pressupostària o política, sinó de complexitat jurídica”, i assenyala que cal tindre en compte aquestes consideracions en matèria jurídica: Primer, la canonada de drenatge va ser executada en 1973 per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i recepcionada per diverses entitats, entre altres l’Ajuntament de Castelló i des d’aqueix moment la seua gestió ha correspost a la comunitat de regants del Coto Arrocero. Segon, la Llei d’Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana considera un aiguamoll a la Marjaleria, per la qual cosa la reparació s’ha de realitzar justificant la continuïtat d’usos agraris. Tercer, el Protocol d’Actuacions davant les Pluges estableix diferents fases d’activació i, segons el Patricova, no es pot activar fora d’episodis pluvials. I quart: el Pla General estableix mecanismes per a regularitzar els habitatges de la zona mitjançant plans de minimització d’impacte o plans de reforma interior que inclourien la qüestió de les inundacions.

L’esmena assenyala que des de fa un any l’Ajuntament ha anat informat als veïns afectats dels avanços en aquesta matèria, amb visites als habitatges més afectats pel trencament de la canonada, reunions o requerint en aquest mes d’abril un informe d’avaluació d’edificis per a comprovar l’estat de les cases. També, subratlla s’han mantingut reunions entre diferents seccions de l’Ajuntament i, així com amb la Conselleria de Medi Ambient i la CHJ per a tractar una solució.

The post L’Acord de Fadrell subratlla el seu compromís per a redignificar la Marjaleria i insta el PP a no generar falses expectatives appeared first on VilaWeb.