La regidora de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, ha assenyalat que “la reparació de les víctimes de la repressió franquista és de justícia, i un treball com “Cordada de presos” és un document essencial per recordar a aquelles persones esborrades per la repressió franquista”. “És necessari conéixer aquesta part de la història que es va intentar acallar. Un país democràtic és el que condemna el feixisme i el franquisme, el que defensa a totes les víctimes de fosses i cunetes, el que ajuda a les seues famílies a aconseguir la reparació”, ha apuntat la codirectora, Isabel Ginés. Carlos Gonga, per la seua part, ha completat que “aquest documental mostra de què va ser capaç el feixisme; un país democràtic ha de garantir que la major quantitat de famílies puga recuperar als seus éssers estimats, assassinats injustament, per evitar que aquesta ideologia s’extenga”.

“Cordada de presos” recupera les històries de més de 10 familiars de la província, como són Luisa Galarza, filla de Bautista Galarza Millán; Vicente Forés i Mari Carmen Forés, fill i néta de Vicente Forés Saborit; Álvaro Marín, fill d’Ignacio Marín Blasco; Ángel Palanqués, nét de Casimiro Isidro Beltrán; Dunia Garcia, néta de Francisco Garcia Serra, o Begonya Taus, néta de Juan Roca Martorell, entre altres. Ginés i Gonga han comptat a més amb el testimoni de la regidora Verònica Ruiz, que ha encapçalat les tres campanyes municipals d’exhumació de la mà del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, representat al documental per Maribel Peris i Juan Luis Porcar, que afirmen que “sense memòria històrica no hi ha política, cultura ni societat amb valors democràtics”.

El documental, que després de la cita al Teatre del Raval de Castelló dimarts, a les 19:00 hores, es podrà vore l’11 de març a Vinaròs i després a València, Barcelona i Madrid, s’ha rodat a diferents localitzacions de la ciutat, com ara el propi cementiri, durant les diverses campanyes d’exhumació, el refugi antiaeri, el Fadrí, l’antiga estació del ferrocarril, la Creu dels Caiguts, el Real Casino Antic, la cocatedral de Santa Maria o el Riu Sec. El rodatge també ha tingut lloc a Altura i a Alcalà de Xivert.

Els directors del documental, la periodista, investigadora i documentalista Isabel Ginés, juntament amb el documentalista i fotodocumentalista Carlos Gonga, compten amb una gran experiència en el documentalisme activista amb la memòria democràtica a nivell estatal, amb nou documentals en els que, durant anys, han anat compilant testimonis directes de familiars de persones represaliades durante la Guerra Civil espanyola i la postguerra. “La memoria no olvidada” (2018), sobre les víctimes de la repressió franquista al conegut com paretó d’Espanya, a Paterna, o “La memoria de Petrer” (2021) són dos dels títols.

Entre les històries de “Cordada de presos” es troba la d’Álvaro Marín, que va perdre al seu pare, alcalde d’Altura el 1939, quan tenia 2 anys. Els franquistes el van empresonar a Sogorb en acabar la Guerra Civil i després el van traslladar a Castelló, on l’afusellaren. Marín conta com van anar després a casa seua i li van llevar a la seua família totes les seues pertinències. Una altra història és la de Luisa Galarza, qui recorda com la van deixar acomiadar-se del seu pare a la presó, abans que l’afusellaren, una oportunitat que no va tenir el seu germà major, i com la seua mare va traure endavant la família.

The post El Teatre del Raval estrena el documental “Cordada de presos” sobre les víctimes de la repressió franquista a Castelló appeared first on VilaWeb.