El foc de la festa (5)

Manuel Carceller i Jordi Querol

Dimecres 27 de març. 23 hores. Camí d’Almalafa. Castell de focs. Pirotècnia Tomàs, de Benicarló

PRIMER CASTELL DE FESTES

Si la quantitat assignada a la pirotècnia en les festes de la Magdalena és una mica escassa, es lògic que no es puga llançar un gran castell, almenys entre setmana. I, efectivament l’empresa Tomàs de Benicarló va treballar amb els efectes de molta pirotècnia menor, amb coeteria de tota mena, bengales de colors, i petites carcasses, sobretot durant la primera part del castell.

A més, li va trobar el gust a l’efecte de l’arc d’esclats digitals, el qual va usar i potser en va abusar i tot. Podem destacar les carcasses bicolors, de llums verdes i taronja, o bé de tons rosa i groc, per exemple, i les de canvi de color. Però ací no vam poder contemplar aquelles grans esferes dites japoneses, que tant omplen el cel.

La segona part va millorar un poc en qualitat, i en ritme, sense arribar a un efecte realment impressionant. No vam tindre palmeres pròpiament dites, però sí alguna cosa pareguda. Cal destacar els efectes de llums daurades, combinades amb bengales i algunes carcasses, que van culminar en una cabellera daurada sobre el conjunt del cel. A més, com no feia gens de vent, el mateix fum dels esclats i a més la boira van perjudicar la correcta percepció d’algunes figures.

El final va ser correcte, sense estridències. S’hi va exagerar fins a l’extrem allò que alguns creuen la «manera valenciana» d’acabar un castell, amb trons sense carcasses.

Durada: 16,02 minuts.

Dijous, 28 de març. 14 hores. Carrer Santa Maria Rosa Molas. Mascletà del XXV concurs de mascletades “Ciutat de Castelló”. Pirotècnia Germans Sirvent, d’Alacant.

SIRVENT, ELS MILLORS… PER ARA

Des de l’inici, la dels Germans Sirvent, d’Alacant, va mostrar que podíem estar davant la millor de les mascletades que s’han llançat fins ara en el concurs. Va començar amb una mena de «minimascletà» amb sèries de coeteria, molt ben articulades, que van deixar pas a un nou cicle d’esclats aeris, amb els quals ha combinat un fum molt original, d’un color ocre, a més de mostrar després els més habituals rojos i grocs.

L’entrada de l’artilleria a terra ha estat correcta, si bé potser li ha costat una mica apujar el ritme de la coeteria aèria simultània. Però de seguida ho ha rectificat i, a més, abans del remat final, ha tingut el sentit comú d’aturar els llançament aeris, de manera que el terratrèmol final d’artilleria, que ha assolit un gran nivell, ha pogut ser escoltat amb tota la seua plenitud, sense interferències. En la nostra opinió, això és un exemple de com s’ha de llançar una mascletà.

El pas a la fase final aèria ha estat molt correcte, amb un enllaç molt ajustat. I el final ha estat el més grandiós que hem escoltat en aquesta Magdalena, la qual cosa ha sabut recompensar el públic amb els aplaudiments més forts escoltats fins ara. Ha estat una molt bona mascletà, però alerta, perquè Castelló és plaça que dóna sorpreses fins al darrer dia, i encara queden per disparar Zaragozana, Hermanos Ferrández i, diumenge, per tancar el concurs, Pirotècnia Caballer; és a dir que encara hi ha combat pirotècnic.

Durada: 6’20’. Puntuació: 7’5.