La taula redona prendrà com a punt de partida la pregunta «en tenim prou amb governs favorables a la promoció de la llengua?», i per a respondre-la comptarem amb la presència de dues expertes de reconegut prestigi. D’una banda, Vicenta Tasa, professora de Dret Constitucional a la Universitat de València i coautora, amb Anselm Bodoque, de Poder i llengua. Les llengües de l’ensenyament al País Valencià (València, Fundació Nexe, 2016). De l’altra, Eva Pons, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, autora de nombroses publicacions sobre dret lingüístic i coautora de Els drets lingüístics en el sistema educatiu. Els models de Catalunya i les Illes Balears (Barcelona, Institut d’Estudis Autonòmics, 2013). Moderarà la trobada Avel·lí Flors, membre de Castelló per la Llengua, professor de Sociolingüística a la Universitat de Barcelona i investigador del CUSC-UB.

L’acte comptarà amb l’assistència de diferents representants d’institucions i moviments cívics implicats en la promoció lingüística com Ignasi Garcia, Regidor de Normalització Lingüística de l’Ajuntament de Castelló de la Plana; Robert Roig, Director Territorial de la Conselleria d’Educació a Castelló; Lluís Meseguer, de la Secció de Foment de l’Ús del Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; o Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana.

Pel que fa als actes del dia 15, enguany giraran a l’entorn de la reivindicació dels drets lingüístics i de la defensa de la legitimitat democràtica de la protecció d’aquests drets. La coordinadora d’activitats de Castelló per la Llengua, Maria Nebot, ha explicat que l’entitat pretén així denunciar «els atacs que des de diferents instàncies judicials s’han anat produint darrerament cap a diferents mesures de protecció dels drets lingüístics i cap a les polítiques de promoció d’un plurilingüisme que tinga el valencià com a centre de gravetat», en referència a les sentències contra el decret de plurilingüisme i d’usos administratius del valencià. La portaveu ha lamentat que «el poder judicial fa una interpretació clarament restrictiva del marc legal i està adherit a una concepció monolítica i monolingüe de l’Estat que atempta contra la protecció i la promoció de les llengües minoritzades com el valencià», i ha remarcat que ho fa «contra els programes de govern escollits democràticament per les valencianes i els valencians a les urnes».