25.11.2015 - 20:54
Plataforma per la Llengua, l’ong del valencià, ha presentat a
Castelló les dades referides a la població valenciana de l’informe lingüístic Informe CAT 2015., en un acte emmarcat en el cicle de conferències organitzat per la plataforma Castelló per la Llengua amb motiu del 83 aniversari de les Normes. La conferència ha tingut lloc en un marc insòlit, el saló d’actes de la Casa dels Caragols, seu a Castelló del govern valencià, un lloc on fins fa uns mesos hauria estat del tot impossible imaginar un acte d’aquestes característiques.
L’entitat considera que el coneixement i l’actitud a l’alça de la llengua pròpia fan necessari impulsar l’ús social del valencià. Segons ha declarat Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la llengua, «l’ús social del valencià s’ha trobat amb la discriminació i marginació promogudes per un partit antivalencià com el PP en la Generalitat. Això explica la política de tancament de televisions, ràdios i de línies d’ensenyament en valencià, la falta d’ús de la llengua pròpia en la justícia o que la meitat dels diputats de
Corts Valencianes no hagen utilitzat mai el valencià, durant els anys passats».
Segons explica el també membre de l’executiva d ela plataforma, Francesc Marco, «la nova immigració, del 2001 al 2011, ha produït la incorporació de nous parlants a la llengua pròpia, de manera que més de dos milions i mig de valencians, nascuts al País Valencià o bé immigrants, formen ara part dels deu milions de la comunitat lingüística que s’expressa en català». Si al 1986 la població que deia que parlava valencià era del 49’5%, al 2011 el percentatge de valencianoparlants se situa en el 51’2%. El nivell de parla arriba a l’Alt Maestrat, la comarca d’Albocàsser, al 83’3% i a la Ribera Baixa, la comarca de Sueca, al 81’5 %, enfront del 36’8 de l’Alacantí i el 41’6% de la Marina Baixa, la comarca de Benidorm.
Però, a més d’aquesta dada, s’ha de dir que prop de la meitat de la població del País Valencià afirma que no sap parlar valencià (48’8%). Un procés encara pendent de desenvolupar-se és la integració lingüística dels estrangers d’origen, que ara són immigrants al nostre país. Al 2011 només el 17’70% dels nascuts a l’estranger diuen parlar valencià.
Les dades del cens de la població del 2011 demostren que l’expressió oral en valencià ha augmentat, i també la comprensió i l’expressió escrita, fets que constaten que l’ensenyament funciona per a la integració. És significatiu que el coneixement de la llengua pròpia entre els joves és major, i que ha augmentat el nombre de joves que entenen, parlen, escriuen o lligen en valencià. En opinió de Manuel Carceller, «podem parlar d’un optimisme moderat sobre el coneixement del valencià per part de la població del valencià i sobre una actitud de promoció del seu ús social».
En el col.loqui posterior s’ha parlat de temes com ara el funcionament lingüístic de la justícia, la integració al valencià per part dels immigrants, l’actitud en favor de la llengua del nou govern valencià i el canvi que ha suposat aquest fet, o la necessitat de l’exigència del requisit lingüístic al funcionariat.
