30.01.2017 - 10:22
L’associació cultural Socarrats ha designat enguany com a Socarrat Major l’escriptor Vila-realenc Vicent Usó i Mezquita. Segons diu Viquipedia, ”
Vicent Usó i Mezquita (Vila-real, 1963) és un escriptor valencià. Llicenciat en història contemporània, ha conreat el periodisme (com a crític literari, periodista cultural i columnista d’opinió) i els guions de cinema i televisió, i ha traduït i adaptat (amb Hadi Kurich) obres clàssiques de teatre. Però la seua activitat principal com a escriptor ha estat la narrativa i especialment la novel·la.
Va debutar com a narrador el 1992 amb “La cançó de la terra estimada”, una història sobre el retorn de l’exili amb la Guerra Civil al fons. Tres anys més tard, eixia “I en els arbres i en el vent”, un homenatge a la seua infantesa, al món rural de Vila-real i sobretot al seu avi, amb qui confessa haver mantingut una relació molt estreta. Aquestes dues novel·les breus van guanyar el premi Ciutat de Vila-real i a penes van tenir difusió més enllà de la mateixa ciutat. En 2002, l’editorial Brosquil va reunir-les en un únic volum, “La memòria del vent”.
El 1995, es consolida com a escriptor amb la publicació a l’editorial 3i4 de “La mirada de Nicodemus”, una novel·la d’intriga al voltant de la construcció de la catedral de Sant Pere de Roma i que se centra en la figura de Michelangelo Buonarroti. Després, publica “Tan oberta com sempre”, una novel·la que mescla erotisme i una trama policiaca, i “Maig era un mes sense pluja”, però és amb “La taverna del Cau de la Lluna” -que l’escriptor valencià Alfons Cervera considera com una de les millors novel·les valencianes del segle XX- que dóna un veritable salt de qualitat.
La següent novel·la que publica -“L’herència del vent del sud”- reprén el tema de la Postguerra amb un tractament coral i una trama que barreja les situacions còmiques amb la tragèdia més profunda. Amb la “Crònica de la devastació” guanya el premi Andròmina de narrativa amb una incursió molt poetitzada sobre les raons profundes de totes les guerres. En els anys 2004 i 2008 queda finalista del premi Sant Jordi de narrativa, amb dues obres, “Les ales enceses” i “El músic del bulevard Rossini” de registres molt diferents que, segons la crítica, evidencien la maduresa de l’autor. En la primera, explica les peripècies d’un joglar que es guanya la vida explicant històries per les places dels pobles i ho fa en un registre que barreja un llenguatge elevat i la intenció de reflectir l’oralitat. En la segona, explica la història d’un virtuós del violí que acaba en mans d’una màfia que l’obliga a guanyar-se la vida tocant al carrer, però ho fa a través d’un narrador que no es limita a exposar els fets sinó que apel·la al lector i fa reflexions sobre els fets que relata i els personatges.
En 2011 publica “La mà de ningú” una novel·la que, amb una trama pròxima al gènere negre, parla de la brutalitat que s’amaga darrere de la vida quotidiana a partir d’uns personatges d’una gran humanitat.
En 2015 guanya el premi “València – Alfons el Magnànim” de narrativa amb “Les veus i la boira”, que publica Bromera. L’obra parteix de la investigació d’un periodista que pretén esbrinar per què el taüt de la seua àvia està buit i per què el seu pare va morir quan intentava investigar l’assumpte. Aquesta investigació el durà a trobar-se amb una série de personatges que li aniran descobrint no sols quina participació tingueren en aquella història sinó tot un rerefons tèrbol que, a la fi, constituirà un retrat bastant complet del costat més fosc de la seua pròpia família. Però un dels atractius principals de la novel·la és la presència de les illes Columbretes, les illes més diminutes de les habitades a la Mediterrània, que són el veritable cor de la història. Per les pàgines d’aquesta obra circulen faroners, pescadors, contrabandistes, especuladors… tota una fauna que reflecteix de manera solvent els darrers setanta anys del segle XX.
A més de novel·les, també ha publicat contes en mitjans de comunicació i aplecs diversos, entre els quals destaca “Subsòl”, del col·lectiu Unai Siset, que formen els escriptors Pasqual Alapont, Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Esperança Camps, Àlan Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó.[1]
Segons l’escriptor Vicent Pallarés, l’estil de Vicent Usó el configuren “l’originalitat dels arguments; l’agilitat trepidant amb què discorren els fets; la facilitat per a dibuixar els escenaris de l’acció, crear l’ambient que respira el lector i el clima per on transiten els personatges; l’estratègia que empra per presentar-los, gairebé mai mitjançant la descripció física exhaustiva, sinó tan sols amb breus pinzellades ben definides i obligant el lector a imaginar-se’n la psicologia, o la personalitat, a partir de les seves accions; i, sobretot, el domini del lèxic i de l’arquitectura narrativa”.
És membre de l’AELC, de El Pont. Cooperativa de Lletres i de l’Associació Cultural Socarrat.
El primer acte d’aquest reconeixement tindrà lloc el proper divendres, 3 de febrer, a les 19:30, a la sala d’actes de la Biblioteca Universitària del Coneixement, a l’avinguda Pius XII d’aquesta població dela Plana Baixa. Es tracta d’una taula rodona, sota el títol de “L’obra literària, una descoberta entre l’autor i el lector“, i comptarà amb les intervencions dels escriptors Anna Moner, Xavier Aliaga i Vicent Pallarés, en un acte que serà moderat per Enric Portalés.
